Exercici de pronoms febles (extret del bloc del cap de departament del nostre institut, en Josep Alandete)

PROVA DE PRONOMINALITZACIÓ PRIMERA AVALUACIÓ

NOM I COGNOMS:

CURS 2n B (BATXILLERAT)

1a) Substitueix tots els complements de les frases següents. Fes-ho davant i darrere el verb quan siga possible. En les frases en què hi haja complements subratllats cal que substituesques només aquests. 30 encerts: 5 punts; 25 encerts 3’7 punts; 20 encerts: 2’5 punts; 15 encerts: 1’2 punts; 10 encerts: 0’5 punts; 5 encerts: 0’3; 4 encerts: 0’2; 3 encerts: 0’1

a)    De l’interior del caixó escull la camisa.

b)    Estava dissenyant projectes per a Damià i per a tu.

c)    Fes per a nosaltres que les coses funcionen.

d)    Eixugava aquelles tovalloles a l’alcavor per a mi.

e)    Embolica amb paper l’esmorzar per a Laura i per a mi.

f)     Sempre que plou condueix la motocicleta amb precaució per l’autovia.

g)    Adés Lluís ha preparat aquestes cartes per a  Glòria.

h)    Vam enginyar eixes respostes a nosaltres mateixos. 

i)      Arnau agafa fil de cosir per a Mireia i Blanca.

j)      Joan  trenaria les trenes per a si mateix al pastim.

k)    No sabien que Potries estava a La Safor.

l)      Despús-demà semblarà un artista.

m)  Vaig creure en les teues suposicions a ulls clucs.

n)    Centi despatxa quinze pastes per a tu.

      o) Per molt que aprenguen de tu no aconseguiran mai arribar a les teues fites.

2a) Substitueix els pronoms febles següents per complements adequats en frases amb sentit. Puntuació:  cada frase bé val 3 dècimes

a)    M’ho:

b)    Els els:

c)    Ens hi:

d)    Te’ls ha donat:

e)    Us el:

3a)  Indica la funció sintàctica, l’element a què fan referència i si són anafòrics o catafòrics dels pronoms en negreta i subratllats. 11 pronoms bé: 3’5 p; 10: 3’1; 9: 2’7; 8: 2’3; 7: 1’8; 6: 1’3; 5: 0’8; 4: 0’3; 3: 0’2; 2: 0’1

INTEL•LECTUAL 
Què en perdura avui d’Erasme? El nom, solament. O quasi solament el nom. Amb prou feines si un parell d’escrits seus aconsegueixen encara fer-se llegir. L’oblit del llatí i l’oblit del cristianisme han significat també l’oblit per a l’obra del Rotterdamès, que tenia les seves arrels en la vigència de l’un i en l’eficàcia de l’altre. El lector actual, si és curiós i no disposa de textos més urgents, s’empassarà sense esforç, potser amb interès, l’Elogi de la follia, perquè la sàtira, àdhuc quan va adreçada contra fantasmes, sempre resulta entretinguda. I no seria infructuós de fullejar, de tant en tant, l’animosa Querela pacis, ara, en temps inclinat a l’excitació bèl•lica, puix que hi trobaríem —com en algun opuscle, així mateix postergat pels anys, del nostre Vives— una lliçó venerable i ponderada. Ja no sé, però, si l’Enchiridion sabria retenir la nostra atenció: la meva, almenys, no. Dels altres llibres erasmians —glosses i traduccions bíbliques i patrístiques, epistolari, papers de polèmica—, els títols i els temes serien suficients per a apartar-nos-en, per a descoratjar-nos de la seva lectura, a les persones com jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d’Erasme perdura, i perdura amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia i de mera inèrcia, que sol prolongar en la memòria de les generacions un prestigi abans viu però ja caducat; es tracta d’alguna cosa més: d’una fama, present i directa, viva, d’exemplaritat. L’home, l’home Erasme, l’actitud intel•lectual que identificà amb la seva vida, és el que nosaltres seguim admirant. En el santoral laic del món contemporani, l’humanista de Rotterdam ocupa un lloc concret, i hi rep les devocions més o menys apressades dels seus companys de professió en el segle XX: vull dir, d’aquells intel•lectuals que, no compromesos del tot amb un partit o una església, es reserven, amb no pocs escrúpols, l’adjectiu de «liberals». Una primera raó que ens fa d’Erasme un veritable germà de destí és el drama mateix de la seva activitat d’escriptor. Sens dubte, en una altra època, més tranquil•la o sòlida que la nostra, això no hauria estat tan evident. No sempre l’intel•lectual s’ha vist en la immediata necessitat d’optar, i de decidir-se entre les faccions combatents que escindeixen la seva societat. El començ del XVI s’assemblava, en això, als nostres dies. Erasme hagué d’enfrontar-se amb un moment de revolució —de revolució religiosa aleshores— com l’intel•lectual d’avui —amb una revolució social—, i en tots dos casos el mateix fet de la revolució i de les seves conseqüències, estrany en part als plantejaments que en pogués fer l’escriptor, se li imposa durament. Roma i Luter, cadascú per la seva banda, exigiran d’Erasme una adhesió declarada a favor, és clar, de la pròpia posició, i Erasme sap que la seva consciència li dicta, simultàniament i parcial, simpatia i animositat per cada costat de la pugna. Si veu en el frare rebel una esperança purificadora, veu alhora en l’Església romana la garantia institucional del cristianisme. Erasme no vacil•la ni s’hi inhibeix: vol conciliar, que és una cosa ben distinta; aspira a la síntesi que integri els valors positius —positius al seu criteri — detinguts per cada contendent. Quan, en els últims temps, s’ha llançat la consigna de l’engagement, la situació moral de la majoria dels escriptors contemporanis nostres ha esdevingut, d’alguna manera, paral•lela a la d’Erasme. Invitats o comminats pels bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi juguen, els intel•lectuals d’ara repeteixen l’aventura erasmiana, salvant —com és natural— les distàncies de tremp i de circumstància. [...] 
(Joan Fuster, Diccionari per a ociosos) 

RESPOSTES:

1) Recorda que solament calia donar una solució correcta (5/0,33)

a) La n’escull... escull-la’n

La n'escull de l'interior/ Escull-la'n de l'interior

b) Us n’estava dissenyant... estava dissenyant-vos-en

c) Fes-nos-ho

d) Me les hi eixugava

e) Ens l’hi embolica... embolica’ns-l’hi

f) Sempre que plou la hi condueix amb precaució/ per l’autovia... sempre que plou condueix-la-hi...

g) Adés Lluís li les ha preparat/des

h) Vam enginyar –nos-les... ens les vam enginyar

i) Arnau els n’agafa fil

j) Joan se les hi trenaria

k) No ho sabien... No sabien que Potries hi estava

l) Despús-demà ho semblarà

m) Vaig creure-hi a ulls clucs/ en les teues suposicions... hi vaig creure...

n) Centi te’n despatxa quinze

o) Per molt que n’aprenguen no aconseguiran mai arribar-hi

2) Recorda que la frase havia de tindre sentit i estar correctament escrita: (1,5/0,3)

a) Ha deixat això per a mi

b) Maria dóna les llibretes als professors

c) Josep duu a nosaltres al cinema 

d) Pep ha donat els caramels per a tu 

e) Maria reescriu el poema per a vosaltres

3) En aquest cas sí he aplicat la puntuació corresponent: 

Pronom	Funció sintàctica	Element a què fa referència	Anafòric/ catafòric
en	CRV	d'Erasme	Catafòric
-se	Reflexiu	pels escrits mateixos	Anafòric
hi	CCLloc	en la Querela pacis	Anafòric
-en	CRV	dels altres llibres erasmians	Anafòric
-nos	CD	a les persones com jo	Catafòric
es	impersonal	això mateix	anafòric
hi	CCL	en el santoral laic del món contemporani	Anafòric
es	CD	(a) ells mateixos	Anafòric
li	CI	a Erasme	Anafòric
hi	CRV	en la pugna	anafòric
hi	CCL	en la 'guerra'	anafòric

PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA (RESUMIT)

Ací trobareu el programa de l'assignatura (resumit) i els criteris de puntuació que se seguiran en les PAAU. 

Valencià: Llengua i Literatura II.

Característiques de la prova de Selectivitat. CURS 2013-2014

La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts:

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

3. Expressió i reflexió crítica

1. Estructura de l’examen

1.1. Comprensió del text

Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.

2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identificar les veus del discurs.

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.

1.2. Anàlisi lingüística del text

Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia,gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:

1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertesi tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).

2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).

3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques , tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).

4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.

1.3. Expressió i reflexió crítica

S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.

9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.

10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.

2. Criteris generals d’avaluació

1. Comprensió del text

Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)

b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)

c) (0’5 punts)

d) (0’5 punts)

2. Anàlisi lingüística del text

Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixarla en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.

b) (1 punt)

c) (1 punt)

3. Expressió i reflexió crítica

Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)

b) (2 punts)

Criteris de valoració de l’expressió escrita

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.

PRONOMS FEBLES (TEORIA I EXERCICIS)

Ací teniu la teoria dels pronoms febles (per si de cas algun/a alumne/a no la recorda bé o vol repassar-la. I ací us deixe el quadre de la combinació de pronoms febles. 

I també teniu ací l'ordre de col.locació dels pronoms febles en una frase:

3a persona	2a persona	1a persona	3a persona		pronoms adverbials
Es	et us	em ens	li els	el la els les ho	en	hi

És a dir:

reflexiu + CI + CD + CC

I ara us deixe exercicis (http://aprendrellengua.wordpress.com/2010/12/06/pronoms-febles-exercicis-i-correccio/) de substitució pronominal per tal que repasseu aquest apartat i feu més exercicis de cara a la prova de PAUU:

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DIRECTE DETERMINAT I INDETERMINAT

Torna a escriure els pronoms febles que tens entre parèntesi darrere del verb, en la forma adequada:

a)    doneu (em):

b)    porta (en):

c)    comenteu (els):

d)    va rentar (es):

e)    canvieu (us):

f)     dóna (em):

g)    calma (et):

h)    menja (en)

i)      vas portar (en)

j)      agafa (el):

k)    va tornar (ens):

Digues si els complements directes que tens subratllats són determinats oindeterminats. Després, substitueix-los pels pronoms febles corresponents. Consulta el quadre si és necessari:

a)    En Joan busca bolets: En Joan .............. busca..

b)    Els pagesos collien les mongetes: Els pagesos .............. collien..

c)    Han trobat aquells llibres: .............. han trobat.

d)    Hem visitat aquell pob....... hem visitat..

e)    Volien dos entrepans: .............. volien dos.

f)     He vist un Ovni: .....he vist un.

g)    Vull pastissos de formatge: ......... vull de formatge.

h)    Agafa la teva jaqueta: Agafa ..............

i)      La Marta ha portat les fotografies: La Marta .............. ha portat.

j)      Vam trobar els documents: Vam trobar..............

k)    Ha vist l'obra de teatre: ... ha vist.

l)      Vam comentar el problema: Vam comentar....  / ...... vam comentar.

m)  Amaga el dibuix: ..... amaga  / Amaga ........

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DIRECTE NEUTRE

Exemples:

En Carles ha vist això                       Vam decidir fer allò                Volien que els digués la veritat

En Carles ho ha vist                          Vam decidir-ho                      Ho volien

Substitueix els complements directes següents pel pronom feble corresponent:

a)    Ha dit que no vol venir:

b)    Has de tenir força:

c)    Comprarem fruita:

d)    Entens això?:

e)    Tinc tres germans:

f)     Hem comprat un llibre d'història:

g)    Encara no sabem allò:

Fes una X al requadre corresponent per indicar la funció del complement en cursiva.

	CD	CI
1. Aquest programa recupera la figura del comandant Cousteau
2. Els italians votaran un nou parlament la propera setmana.
3. Pela una taronja per a l'Anna.
4. Encara no us han vingut a polir el marbre?
5. Vés al mecànic perquè t'equilibri la direcció.
6. He respost malament al cap de vendes.
7. Em sembla que idealitzeu el vostre passat.
8. Ara tots lamenten la seva mort.
9. Ha copiat la novel·la a un escriptor poc conegut.
10. A l'Anna, li molesta la teva actitud.

Omple els espais buits amb el pronom feble corresponent de CD:

a)    Qui va trencar el plat? .......... va trencar en Lluís.

b)    Quan podràs comprar la revista? .......... compraré demà.

c)    Per què estripes aquests papers? .......... estripo perquè no serveixen.

d)    On fregeixes les patates? ......... fregeixo a la paella.

e)    Porta barret el governador? Sí que ..........porta.

f)     Ja has portat això al Miquel? Sí, en Miquel ja .......... té.

g)    Sempre diu mentides? De vegades ......... diu.

h)    T'ha dit que potser arribarà tard?, Sí, ja m'.......... ha dit.

i)      Sempre aconsegueixes tot el que vols? De vegades no .......... aconsegueixo.

j)      Necessiteu que vinguem? No, no .......... necessitem.

k)    Necessitaràs diners? No, no .......... necessitaré.

l)      Sabies que buscava feina? No .......... sabia.

m)  Has cosit els mitjons? Sí, ja .......... he cosit.

n)    Els teus germans van trobar els llibres? No van trobar..........

Marca la solució correcta a cada frase:

a)    En Pere porta barret i la Maria no (en porta / el porta )

b)    Avui la Mercè compra flors i demà ( en comprarà / les comprarà) el Ramon.

c)    Has de comprar allò? Sí, perquè (en vol el Pere / ho vol el Pere ).

d)    Saps on són els teus pares? No ( ho sé / els sé / en sé ).

e)    Em vaig comprar aquells CD i ara sempre ( en escolto / els escolto ).

Omple els espais buit amb els pronoms que tens en negreta i tingues en compte que en alguns casos canviaran de forma:

a)    Jo ja el tinc, aquest llibre, i per això no...... agafo.

b)    Ja els saps, els noms dels directius? No els sé, però ja .......... aprendré.

c)    Tothom ho va dir, que ell era el culpable, però jo mai vaig creureu......

d)    El pastor les guardava a la nit, les ovelles, per protegir.......... dels llops.

e)    La Carme el va trobar, el rellotge, i va guardar ..........

Omple els espais buits amb els pronoms -LO ( CD masc. sing. determinat o HO/-HO (CD neutre):

a)    Ja vas portar.........., allò?

b)    On voleu deixar.......... , el cotxe?

c)    En Ricard m'ha telefonat; quan .......... sàpiga la Dolors...

d)    Aquest moble no queda bé aquí, canvieu- .......... de lloc.

e)    Encara no .......... sé, si vindrà en Marc.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CI

El CI respon a les preguntes a qui? i per a qui?

Els pronoms febles que el substitueixen són:

COMPLEMENT INDIRECTE
SINGULAR				PLURAL
Davant del verb		Darrere del verb		Davant del verb		Darrere del verb
Masc	Fem	Masc	Fem	Masc	Fem	Masc	Fem
li	li	-li	-li	els	els	-los	-los

Vaig portar els llibres a la Raquel i  li  vaig donar / vaig donar-li les gràcies.

He fet aquest pastís per a la teva germana. Espero que li agradi.

Vam ensenyar el vestit a les nostres amigues i  els va agradar molt.

He ajudat a fer els deures als meus germans i els he explicat com preparar l'examen.

Has explicat la veritat als nois? Vaig dir-los la veritar fa molt de temps.

Vaig portar-los els encàrrecs, a aquelles senyores.

Substitueix els CI pels pronoms febles corresponents:

a)    Escriviu a la Maria: Escriviu...............

b)    Vam portar el rebuts als veïns: Vam portar... els rebuts.

c)    Hem explicat contes a les nenes: ............... hem explicar contes.

d)    Demana els apunts a la Marta: Demana............... els apunts.

e)    Vau preparar els exàmens per als alumnes: ........ vau preparar els exàmens.

Omple els espais buits amb els pronoms LI, EL, LA, -LO:

a)    La Núria ja té el carnet. Com que fa poc que .......... té, els seus pares encara no ...... volen comprar un cotxe.

b)    Jo ja .......... tinc, aquest llibre: ......... vaig veure en una llibreria i .......... vaig comprar.

c)    Aquest disc no .......... té, en Joan. Segur que .......... agradaria tenir.........

d)    Molt bé, senyor, si .......... agrada aquesta habitació, .......... reservarem per a vostè.

e)    .......... embolico el pastís o no? Si no .......... vol embolicat, haurà d'agafar..... per sota perquè no se .......... faci malbé.

Omple els espais buits amb els pronoms LI (CI) o L' (CD):

a)    Encara no ............... has donat allò?

b)    Busques la pilota? ..... hem perduda!

c)    Qui ............... ha dit que s'ha espatllat el cotxe?

d)    Quan vingui a buscar el llibre..... amagarem.

e)    Si trobéssim en Joan, .............  diríem la veritat.

f)     Quantes vegades ............... heu repetida, aquesta cançó?

g)    Quan vingui ............... haurem de dir que no hem pogut fer el treball.

h)    Sempre vol que ............... canteu la mateixa cançó.

i)      Si saps que plora, per què   ...... agafes les joguines?

Marca amb una X el tipus de Complement circumstancial que continguin aquestes oracions:

	CCT	CCLloc	CCMode	CCComp	CCInstr
Viu a Barcelona
Passeja amb el seu germà
Pintaré el quadre amb un pinzell
Camina alegrement
Arribaré tard
Sempre sopa a la cuina
Ve del metge
Surt del cinema
Va a classe amb en Martí
Anirem de festa després de sopar

 

ELS PRONOMS FEBLES QUE SUBSTITUEIXEN ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

                                                           HI ( -HI )  /  EN (N' / 'N / -NE )

1)    En general, utilitzem HI per substituir un complement circumstancial.

2)    Utilitzem EN quan el complement circumstancial va introduït per la preposició DE, excepte quan es tracta d'un CC de Mode, que SEMPRE es substitueix per HI.

He anat a cal metge a les tres de la tarda i ara  en  torno  (de cal metge)

Sempre ha viscut a París, però ja no  hi viu (a París)

Camina de pressa: Hi  camina.

Camina a poc a poc:  Hi camina.

Substitueix els complements subratllats  ( CD, CI, CC) pels pronoms febles corresponents:

a)    La Isabel va repartir caramels: La Isabel va repartir....

b)    Porta flors a les seves amigues: ........ porta flors.

c)    Ja has demanat les claus? Ja ........ has demanat?

d)    Has explicat les normes a la Clara? ........ has explicat les normes?

e)    Guarda els embotits al rebost: ........ guarda els embotits.

f)     Ja podeu guardar els mocadors: Ja podeu guardar....

g)    Explica el que ha passat: Explica........

h)    Cull pomes: ........ cull.

i)      Ja tinc el permís de conduir: Ja ........ tinc.

j)      Recull el paquet: Recull........

k)    Agafa el llibre ara mateix: Agafa... ara mateix.

l)      Ara arriba de l'excursió: Ara..... arriba.

m)  Balla alegrement: ........ balla.

n)    Agafa els fulls: Agafa .........

o)    En Ramon treu els jerseis de l'armari: En Ramon ... treu els jerseis.

En aquesta recepta no hi ha cap pronom feble. Torna-la a escriure correctament:

Croquetes de peix a l'holandesa

En un bol, xopeu el pa amb la llet tèbia i tingueu. en el bol durant deu minuts. Després, . escorreu, ..... trinxeu amb una forquilla i ........ barregeu amb el peix, que haureu picat ben finament.

A part, treballeu uns cinquanta de mantega fins que es torni suau i cremosa i afegiu-. a la barreja de pa i de peix. Condimenteu.. amb la sal, el pebre, la nou moscada i el julivert picat. Agregueu l'ou i, així que tingueu una pasta homogènia, formeu boletes d'uns dos centímetres i mig de diàmetre, i daureu... en la resta de la mantega. Col·loqueu. en una plata prèviament escalfada i ja .......... podeu servir.

ANÀLISI MORFOLÒGICA

Digues a quina categoria gramatical pertanyen les paraules d'aquesta oració:

A la Catalunya Nord la tramuntana bufarà amb molta intensitat

ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

 Digues de quin tipus són els complements subratllats en aquestes oracions:

a)    Els reis d'Espanya han inaugurat una exposició de pintura a Brussel·les

b)    L'escriptor txec Franz Kafka va néixer a Praga i va dedicar una obra a la seva estimada Milena.

Digues de quin tipus són els complements que apareixen subratllats en aquestes frases:

Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit, transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l'esquena dura, talment com una closca i, si aixecava una mica el cap, veia la panxa bruna, segmentada per estreps arquejats, com un voltam, i tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, a penes s'aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb el gruix que tenien abans, s'agitaven indefenses davant dels seus ulls.

                                                           Franz Kafka, La metamorfosi

EXERCICIS

Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que hi corresponguin:

a)    Hem tret vi de la bota:

b)    La meva germana m'explica contes abans d'anar a dormir:

c)    Ells han dit que la meva germana arribarà tard:

d)    En Marc ha trobat una mosca al seu plat:

e)    La mare ha comprat la bicicleta al Pere:

f)     He pogut aconseguir aquests discos tan bons:

g)    No sé què pensa fer:

h)    Demana-li si vol venir al cinema amb nosaltres:.

i)      Treu aquella jaqueta de sobre la taula:.

Fes el mateix amb els complements indirectes:

a)    Ha trucat a la Meritxell per anar al cinema:

b)    Reserva, per a nosaltres, una habitació a l'hotel:

c)    La Xènia va comprar una corbata per al seu xicot:

d)    Hem proposat a les nostres amigues d'anar a ballar una estona:

e)    No diguis res al Carles:

f)     Envia una salutació de part meva a la teva cosina:

g)    No vol dir res als seus pares:

h)    Reparteix aquest qüestionari als teus companys de classe:

Digues quina funció sintàctica (CD/CI) fan els pronoms subratllats:

a)    Ens va mirar fixament:

b)    Em va dir que no vindria:

c)    Presenteu-me al vostre amic:

d)    La mare us prepara el dinar:

e)    No els diguis això encara:

f)     Els vaig saludar:

g)    Els nuvis es van fer un petó:

Digues si els complements subratllats són Complements circumstancials (CC) oComplements de règim verbal (CRV):

a)    Nena, camina per la vorera:

b)    Sr. Mas, li truquen de L'Hospitalet:

c)    He optat per seguir aquest camí:

d)    Arribaran la setmana que ve:

e)    Confia plenament en tu:

f)     Treu el cava de la nevera:

g)    Penso en tu:

h)    Discuteixen de política:

i)      Ha contribuït activament en la campanya política:

Subratlla els Complements circumstancials en aquestes oracions i escriu de quin tipus són:

a)    Treballa a corre-cuita.

b)    Avui tothom va de bòlit.

c)    Les bones ensaïmades es fan a Mallorca.

d)    Cada dissabte vaig al cinema.

e)    Fixeu aquest cartell amb unes xinxetes.

Subratlla els CRV i els CC d'aquestes oracions i substitueix-los per pronoms:

a)    El iot del financer es dirigeix cap al port del Pireu.

b)    L'empresa ha optat per les catifes de disseny actual.

c)    Pensa anar fins a Calella amb bicicleta.

d)    M'he assabentat del teu problema. (

e)    Renoi, brames com un ase.

f)     Els meus veïns es dediquen a la venda ambulant.

g)    Ja no confio en tu.

Relaciona les frases de la columna de l'esquerra amb les combinacions pronominals de la columna de la dreta que substitueixen els complements en negreta:

Ens envieu el paquet per correu urgent                           a. -la-hi

Comprarem un tortell a la pastisseria                               b. li'n

Dóna'm l'abric                                                                      c. -los-els

Ara es penedeix de no venir                                               d. ens l'hi

Al Pere, li donen crema per postres                                    e. n'hi

Compraré llibres per a les meves filles                             f. me'l

Regaleu aquests discos a les cosines                              g. se'n

Posa la camisa a l'armari                                                   h. ens ho

No ens vam creure que sortiríeu a la tele                         i. els en

Completa els buits de les frases següents amb la combinació adequada de pronoms febles:

a)    La mare sempre em deixa l'esmorzar dins la cartera, però avui no ...... l’ha ficat.

b)    Ens han dit que en Joan voltava per la plaça, però no ......................... veu enlloc.

c)    He comprat una bossa de caramels per als nens, però no ......................... doneu fins després de dinar.

d)    Ho has decidit sense consultar........................

Digues si els complements marcats són Predicatius (Pred.) o Atributs (Atr.)

a)    El meu fill està malalt  

b)    El consideren un pobre home 

c)    La Mireia porta les sabates descordades.

d)    En Lluís és el metge de la família

e)    Portes els llavis bruts

f)     Sembles cansat

g)    La Maria s'ha posat vermella

h)    El meu pare està amoïnat 

i)      Aquest informe ha quedat incomplet.

j)      Prefereix l'arròs covat Pred

k)    En saber la notícia va caure desmaiat

l)      Estic cansat

m)  A causa de l'accident va quedar cec

n)    Han declarat molt nerviosos davant del jutge

o)    El van tractar de boig

p)    La Pepa està molt enfadada

q)    Em sembla que són els propietaris de la botiga

r)     Que s¡ha fet agre el vi?

Digues si els complements marcats són CC de Mode o Predicatius:

	CCM	Pred.
Aquella senyora es conserva força bé
Fixa't, la meva jaqueta es conserva nova
Els nens caminen descalços pel pis
En Pau camina tranquil·lament pel jardí
La Carme ha sortit molt tranquil·la de l'examen
La mare ha sortit de puntetes de l'habitació
Saltem a peu coix?
Aquella quitxalla salta alegre i confiada
En Joan? Que en viu, de feliç
Viu la vida alegrement

Substitueix els complements subratllats pel pronom corresponent. Digues quina funció fan els complements:

a)    La Marta és la meva germana:

b)    Has de sortir d'aquí immediatament.

c)    Vols venir a la platja?

d)    Tot corrents, la Maria va caure de cul:

e)    Em vaig sentir enganyada

f)     Has de pensar una mica més en tu:

g)    La nena es va posar impertinent:

h)    Vols arròs amb llet?:

i)      L'examen no sembla difícil:

Digues quina funció fan els complements subratllats en aquestes oracions (CD, CI, CC, CRV, Atr., Pred.

a)    La Rosa i la Raquel van dur els seus cosins a la muntanya dissabte.

b)    Viu feliç

c)    La Clara ara se sent feliç.

d)    Retalla els dibuixos per als nens

e)    Diu que no tens raó

f)     Col·laboro amb una ONG

g)    Aniré de vacances a Sardenya

h)    Dóna els diners a les clientes,

i)      Aquest problema no té solució

j)      La qüestió és complicada

Omple els espais buits amb els pronoms febles o amb les combinacions de pronoms febles corresponents:

La Júlia i en Miquel han anat de vacances a Praga. A l'agència ................ havien dit que era una de les ciutats més boniques d'Europa. Tenen amics que ................ havien anat abans i sempre ................ deien que es decidissin, que ................ agradaria molt. Tot plegat, va acabar de decidir................ Avui he rebut una postal d'ells: ................ deien que Praga és encantadora, que la ciutat és un somni. Es veu que ................ recorren de dalt a baix. Només han tingut un problema: a la Júlia ................ ha picat una abella i en Miquel està una mica preocupat. Però sempre ................ està, s'amoïna per ben poca cosa. Diuen que el menjar no està malament, encara que és una mica difícil digerir..............., perquè és molt substanciós. En resum, que m'estan entrant ganes d'anar............... a mi també.

 PD: Les solucions les podreu veure si aneu a aquest enllaç (d'on he tret els exercicis).