FONÈTICA (I) ESSA SONORA I ESSA SORDA

Ací teniu l'enllaç del company del Departament de Valencià, en Josep Alandete, per tal de treballar la ESSA SONORA i la ESSA SORDA

                            La imatge és de la Plaça de la Mare de Déu (València)                                                                (http://www.aviewoncities.com/img/valencia/kvesp2002s.jpg)

FITXA DE MILLORA ESCRITA (com fer-la i un exemple d'un curs anterior)

1) Accentuació

obviament: ÒBVIAMENT

a mí, sols a mí: a MI, sols a MI

estomag: ESTÓMAC

algún: ALGUN

literaria: LITERÀRIA

Josep Plà: Josep PLA

es què també va ser culpa meua: ÉS QUE també va ser culpa meua

primaria: PRIMÀRIA

periodics: PERIÒDICS

varem: VÀREM

l'autor dóna a conéixer: l'autor DóNA a conéixer  ???

es: és

necessàri: necessari

ténen: tEnen

2) Dièresi

reproduïnt: REPRODUINT

roïn: ROÍN

roins: ROÏNs

destruïnt: DESTRUINT

3) Apostrofació, contraccions i guionet

la última: L'ÚLTIMA

se'n adonen: SE N'ADONEN

S'els anava a...: SE'LS anava a...

4) Vocalisme

5) Consonantisme

comprenssió: COMPRENSIÓ

vissió: VISIÓ

inocent: INNOCENT

mil.lèssima: MIL·LÈSIMA

intensionada: intenCionada

6) Morfologia (verbs, pronoms, articles, determinants...)

Tenir que: HAVER DE

caçar: ACAÇAR  [si no escrius el fragment no se sap si està malament o no perquè 'caçar' també és correcte però amb significat diferent al d''acaçar']

a qui se lo ocorreix?: a qui se lo OCORRE?  a qui se li ocorre?

mimvació: DISMINUCIÓ

7) Sintaxi (relatius, perífrasis, preposicions, connectors...)

a la mateixa vegada: ALHORA

Al dia següent: L'ENDEMÀ, al sendemà ['al dia següent´´ no està malament. Et pose les altres opcions per si no sabies que existeixen i també poden ser usades. També demostres més domini de la llengua si les gastes]

hasta: FINS A

no sé exactament perquè: no sé exactament PER QUÈ

s'han aportat raons de perquè no es deu consentir...: s'han aportat raons DEL perquè...

de nou: de BELL nou

8) Lèxic

Llenguatje: LLENGUATGE

'Viatje de Nadal': 'VIATGE de Nadal'

bueno: BO

escritor: ESCRIPTOR

conter: COMPTES

montanya: MUNTANYA

paissatge: PAISATGE

planetjarem: PLANEJAREM

passetjar:PASSEJAR

Per tot: Pertot

salvatje: SALVATGE

Pernisiosos: PERNICIOSOS

enfermetat: MALALTIA

demés: ALTRES (repetició de la paraula ''demés'')

demés: LA RESTA

distinGUir: DistinGir

9) Puntuació (majúscules, oracions mal construïdes, signes de puntuació....)

És l'autora de La plaça del diamant: És l'autora de 'La plaça del diamant'

més tard va escriure Aloma: més tard va escriure 'ALOMA'

trobava divertit allò de que dos xiquets em tiraren pedres i jo les esquivara: trobava divertit ALLÒ QUE [el fet que] dos xiquets em tiraren pedres i jo les esquivara

es dóna també a moltes parts del món com per exemple Bèlgica o Suïssa: es dóna també a moltes parts del món com, per exemple, Bèlgica o Suïssa

Quan més prompte s'ensenye, millor: Com més prompte s'ensenye, millor

LES SIS PRIMERES QÜESTIONS DE LITERATURA DE LA PAAU (PROPOSTA DE JOSEP PALOMERO)

Qüestió 1. Com influeix l'entorn sociocultural en la literatura de postguerra?

Durant la segona república es va viure un renaixement de les cultures locals, amb l'oficialitat de les llengües autòctones i l'aprovació d'alguns estatuts d'autonomia.

Al 1939, després de tres anys de guerra, la nostra llengua deixava de ser oficial, desapareixia del panorama públic, de l´administratiu i de l´ensenyament i tornava a la clandestinitat, ja que el general Franco considerava les cultures i llengües locals com una amenaça a la unitat d'Espanya. Així la fi de la Guerra Civil espanyola va comportar la prohibició de la llengua i dels drets civils, la censura i l'exili de gran part dels intel·lectuals. Aquesta situació va comportar la resistència cultural amb reunions clandestines a cases particulars i les edicions d'obres d'amagat, amb el pagament previ dels lectors interessants.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial la repressió franquista s'alleuja. Tornen les representacions en català, es creen algunes editorials i alguns premis literaris. A més, Carles Salvador organitza els cursos de llengua i literatura a Lo Rat Penat i publica la seua Gramàtica Valenciana. Molt lentament, la llengua torna a l'ús literari, encara que la tasca clandestina continuà a les universitats.

Mentrestant, els escriptors exiliats van crear una literatura dominada per l´enyorament del país i el desarrelament. Açò va ser possible en llocs com Mèxic i Xile, on hi havia autèntiques colònies

d'exiliats que van crear revistes literàries i van fer edicions d'obres originals. El resultat fou una literatura que havia de ser continuista de les tendències simbolistes i avantguardistes anteriors a la guerra durant els primers anys (1939-1946).

A la dècada següent, la lleu liberalització va permetre entrar en contacte amb els corrents europeus, especialment amb l'existencialisme, encara que amb un fort control de la censura, que en el nostre cas fou doble: temàtica i lingüística.

En general el teatre va sobreviure amb un importantíssim component folkclòric, la poesia va sobreviure baix mínims i la narrativa no es va recuperar fins ben entrada la dècada dels 50.

Qüestió 2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. 

La producció literària d’Enric Valor consta de dues grans aportacions: 

(a) Les rondalles valencianes. 

(b) Cinc novel·les i alguns relats breus. 

Tant en un tipus d’obres com en altres, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra, provenen directament de la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengua literària molt equilibrada, que inclou les peculiaritats valencianes. 

Les seues rondalles estan confegides a partir d’un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral —estructura, situacions, personatges— i ens proposa, mitjançant l’escriptura millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals. 

Els relats breus, més pròxims a l’estil del s. XIX, no destaquen per un estil treballat, sinó sobretot per la riquesa de llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals. 

La novel.lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles, però és on més clarament aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. En les seues novel·les pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hi totes les seues observacions sobre el paisatge i la geografia, la toponímia, la fauna i la botànica. Sense la Terra Promesa és la crònica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial. Temps de Batuda i Enllà de l’horitzó, és la crònica de la Guerra Civil. En elles usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Els protagonistes de les novel·les són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya i el camp i la llengua. El seu espai literari és Cassana amb la geografia, la ruralitat, el pla i la muntanya, però l’espai i el temps no s’esgoten en concreció geogràfica o cronològica. Segons Vicent Escrivà: «Valor es constitueix literalment, i sense exageracions, en tota la nostra tradició novel·lística . Sense la seua gran obra vessada en el Cicle de Cassana, els valencians perdríem tot un segle XIX. Es per això que sempre situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics com Víctor Català i Narcís Oller. I al costat dels quasi coetanis Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda». 

Enric Valor, en suma, és l’home que ha sabut crear un riquíssim registre literari amb què ha fet actuar totes les virtualitats expressives de la llengua. També és l’escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana d’abans i després de la Guerra Civil. 

Qüestió 3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. 

La producció literària de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983), en efecte, està profundament vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i, molt en particular, de l'exili. 

Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna. Com va succeir amb tots els autors de la seua generació, la seua obra està marcada per la Guerra Civil espanyola –una guerra que trencà vides, amors i famílies i que conduí a la infelicitat, la destrucció i al desarrelament de l'exili. 

L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari, que de cap mode són suficients per a llegir a Rodoreda, per a compartir la memòria del món des del que ens parlen els seus llibres, els seus personatges, encara que l'obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor. L’experiència de la guerra capgirà profundament la vida de la jove periodista que entre 1933 i 1934 feia periodisme polític, publicava interessants entrevistes a literats del moment i escrivia les primeres novel·les, que no són les que li han donat fama. Però la guerra representà per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu, el de Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica que l'autora reescriurà completament trenta anys més tard. 

Aparentment, la novel·la que li va donar fama, La plaça del Diamant (1962), no té res a veure amb l'exili, perquè la protagonista, Colometa, forma part, precisament, de la massa anònima que no es va exiliar. No obstant això, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari que Mercè Rodoreda va fer pas a pas, ja que va haver de viure durant bona cosa d’anys, primer a diverses poblacions de França, treballant com a costurera, i després a Ginebra. 

En els seus contes, i també en les seues últimes novel·les (1980: Viatges i flors; 1980: Quanta,quanta guerra...; 1986: La mort i la primavera), apareix un ventall extraordinari d'exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i el monòleg interior en particular. 

L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dóna sentit. A Ginebra duia entre mans, al mateix temps, les primeres versions del que amb el temps seran La plaça del Diamant (1962), Jardí vora el mar (1967), Mirall trencat (1974), i La mort i la primavera (1986). Entre aquestes opcions, als anys cinquanta va optar per escriure la Plaça del Diamant: una opció literària que li va permetre usar l'exili com a territori de reconstrucció de la memòria narrativa. 

A causa de l’exili, en el terreny personal, Mercè Rodoreda va emprar la llibertat d'alterar el concepte de la família i de maternitat. En el terreny creatiu, es va donar una gran llibertat creativa sense pensar en l'èxit. 

Questió 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Els primers anys del regnat de Joan Carles I (1985-1987) van ser el període de recuperació pacífica de les llibertats que coneixem am el nom de Transició democràtica.

Però per pacífica que fóra, va ser una època de manifestacions i vagues, reprimides per policia i paramilitars, i atemptats terroristes. Fins i tot hi hagué un intent de colp d’estat militar.

Tot i així, el retorn de la democràcia obria noves expectatives quant a la nostra recuperació lingüística, cultural i nacional. Al 1982 el valencià esdevenia llengua cooficial. I comencen a emetre emissores de ràdio i televisió en català.

De la dècada dels 60 cap als 70, els narradors adopten una postura més intimista i individualista. Es mostren més preocupats per la llibertat personal i pel destí propi , malgrat els problemes d’edició i

de censura. Alguns narradors comencen a publicar una narrativa encara realista, però amb una exaltació del món interior del protagonista (Miquel Àngel Riera, Baltasar Porcel...).

Durant els 70, els escriptors viuen la fi del franquisme, la creació d’editorials, nous premis literaris, relaxament de la censura i reconeixement dels drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua

pròpia. 

Comencen aleshores una sèrie de joves escriptors nascuts en la postguerra i que han patit les conseqüències d’ella. D’altra banda, tenen una major informació sobre la cultura europea i han tingut referències i models literaris. Els nous escriptors dels 70 es caracteritzen per reflectir el seu món cultural a les seues obres, una actitud més intimista, l'experimentació de las possibilitats del gèneres, un llenguatge molt elaborat i sobre tot una transgressió moral i ideològica amb recreació del món prohibit de la infància i joventut amb revoltes, erotisme, etc.

Qüestió 5: Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. 

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d’uns quants llibres de contes, alguns excepcionals, en els quals no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarcarat. La millor referència de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999). 

Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de l’autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cada una de les paraules que escriu Quim Monzó és insubstituïble i fascinadora. La seua prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica, sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint d'aquesta manera la restitució del seu valor original; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques. Es pot dir que la prosa de Monzó és tan inimitable com la de tots els grans escriptors. 

Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monzó fa que les històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor. 

Un altre fil temàtic és el que converteix la narració en una guia contemporània de la vida exasperada d’una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduïts en les voltes que peguen els personatges de Monzó entre les cares anònimes dels veïns dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se sap ben

bé quina il·lusió. Aquests camins sense rumb que emprenen els protagonistes de molts de contes de Monzó solen convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Són estratègies per a retardar la

bogeria i la desolació. 

Un altre grup temàtic és la faula moral, així com els que exploren l’activitat d'escriure i crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l’acte de fer literatura. 

Els seus contes admeten diverses lectures perquè Quim Monzó ha tingut el suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins. 

Qüestió 6: Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. 

Als primers anys de postguerra succeí un segon període en què fou possible construir una infraestructura cultural elemental; aparegueren les primeres editorials i també les primeres revistes literàries valencianes de postguerra.

Enmig d’un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, també arrelà entre els poetes l’existencialisme parisenc: un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà de les convencions estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de l'ésser humà amb la realitat més crua i tangible, i reflectia l'angoixa de viure en un món absurd. Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960) es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escrigueren poemes que responien a les característiques següents: 

• Allunyament de la realitat. 

• Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida. 

• Punts de vista religiosos i humanistes. 

• Tendència a l'hermetisme expressiu. 

El poeta simbolista i existencialista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs procliu a la religiositat i a l'humanisme, i distanciat de la realitat immediata, en què predominava la metàfora, el símbol, l'hermetisme expressiu i el rigor formal. Però els joves poetes de començaments dels 60, en contraposició als postulats de la generació precedent, s'adscrigueren a l'estètica realista. 

La poesia realista de la dècada dels anys 60 es relacionà amb els enunciats teòrics de l'anomenat «realisme històric» o «realisme socialista», o amb les formulacions que sobre la funció social de la literatura havien aportat els pensadors de l'escola marxista . La poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents: 

• Actitud social del poeta: deixà de sentir-se una espècie d'elegit, per a identificar-se amb l'entorn; passà a considerar-se una persona corrent més, solidari amb la resta. 

• Sobre l'experiència poètica: l'acte d'escriure deixà de ser una labor intimista o críptica, per a ser una experiència compartida amb els lectors, amb el conjunt de la societat. 

• Mètode d'“inspiració”: la reflexió del poeta sorgia de l'experiència real.

• Un llenguatge nou: el discurs poètic deixà de ser equívoc i abstracte, per a passar a ser unívoc i concret. El llenguatge adquirí un to directe i fins i tot col·loquial. 

• El protagonista del poema: l'heroi de la nova poesia passà a ser una persona corrent, immersa en l'anonimat de la vida quotidiana. 

• L'objectiu de la poesia: la poesia assolí una funció social, amb l'objectiu d'enriquir la persona humana i alliberar-la de tota mena d'alienacions i d'opressions. 

• El destinatari: qualsevol lector es convertí en destinatari de la poesia realista; els receptors deixaren de ser persones cultes amb formació literària. 

En sintonia amb la poesia realista, la “nova cançó” es convertí ben aviat en un fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar l'ús públic de l'idioma a través de la nova música popular i divulgar, burlant la censura, missatges de continguts antifranquistes i d'orientació nacionalista. 

Raimon, a partir de la seua primera cançó (1959: Al vent, escrita el mateix any de la mort del gran poeta simbolista Carles Riba) es convertí en el cantant més emblemàtic i les seues cançons assoliren un gran impacte social. 

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Els criteris de puntuació seran els següents:

Examen: 40%

Resta d'activitats: 60% desglossats en:

*Prova gramatical (pronoms febles, verbs i  relatius/perífrasis/preposicions): 20%.

* Control de lectura: 10% (obligatori)

* Proves escrites (redaccions i temes de literatura): 20%

*exercicis, fitxa de millora escrita, expressió oral i notes de classe: 10%

Exercicis voluntaris (digitals -del bloc- i predigitals): 20%.

La qualificació del curs serà la mitjana de les tres avaluacions.

És requisit imprescindible fer menys del 3% de faltes lingüístiques al final del curs.

Com veieu, es poden traure fins a 12 punts. Només seran admesos els treballs voluntaris dues setmanes abans de la posada de notes de cada avaluació.

L'examen serà, des de la primera avaluació, com l'examen de les proves de selectivitat i amb els mateixos criteris.

L'obra triada serà de qualsevol autor que puga ser inclòs en els sis primers temes de literatura (se'n farà una llista orientativa). La qualificació inclourà una breu exposició oral sobre l'autor, les característiques de l'obra en general, característiques de l'obra elegida, fragment(s) seleccionats i recursos utilitzats. Podrà utilitzar-se per a fer un treball voluntari sobre l'autor en format digital.

Les notes de classe inclouran preguntes, expressió escrita i exercicis del quadern.

Els verbs seran sobre la flexió verbal adjunta. I ací teniu tot un seguit de models d'examen i exercicis per a treballar-los.

Els exercicis voluntaris podran ser exercicis proposats en el bloc de l'assignatura. També es podran fer altres lectures dels autors proposats per al llibre de lectura obligatori.

LLIBRE DE LECTURA PER A LA 2a AVALUACIÓ

El llibre que l'alumne/a haurà de llegir per a aquesta 1a avaluació és:

Jesús Tuson, Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística, Editorial Empúries.

                                    Jesús Tuson (València, 1939)

PROPOSTA DE LLIBRES DE LECTURA (1a AVALUACIÓ)

El control de lectura es farà oral quan s'haja llegit el llibre i s'haja entregat una fitxa (el guió el teniu en un altre apunt) amb les dades bibliogràfiques i una selecció de fragments (5 almenys) que reflectisquen aspectes significatius de l'obra i l'autor: estil, temes, personatges, llengua, seqüències textuals, comentaris d'algun crític ... i tot allò que ajude a valorar el llibre. La tria dels fragments ha de ser justificada. 

LLISTAT:

Barroca mort, de Vicent Josep Escartí,
Carmen, de Prosper Mérimée,
Cel ras, de Maite Coves Móra i Vicent F. Soler Selva,
Dies d'ira, de Vicent Josep Escartí,
El botí, de Joe Orton,
El cavaller de la carreta, de Chrétien de Troyes,
El meu amic Friedrich, de Hans Peter Richter,
El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde i
Emma, de Jane Austen.

A més a més, si no es vol fer cap llibre dels anterios, es podrà llegir qualsevol llibre que siga d'un autor dels sis primers temes (preguntes de literatura de la prova de les PAAU):

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

RESUM DE TEXTOS

Ací trobareu les idees principals per a fer un bon resum.

PRONOMS FEBLES (TEORIA I EXERCICIS)

Ací teniu la teoria dels pronoms febles (per si de cas algun/a alumne/a no la recorda bé o vol repassar-la. I ací us deixe el quadre de la combinació de pronoms febles. 

I també teniu ací l'ordre de col.locació dels pronoms febles en una frase:

3a persona	2a persona	1a persona	3a persona		pronoms adverbials
Es	et us	em ens	li els	el la els les ho	en	hi

És a dir:

reflexiu + CI + CD + CC

I ara us deixe exercicis (http://aprendrellengua.wordpress.com/2010/12/06/pronoms-febles-exercicis-i-correccio/) de substitució pronominal per tal que repasseu aquest apartat i feu més exercicis de cara a la prova de PAUU:

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DIRECTE DETERMINAT I INDETERMINAT

Torna a escriure els pronoms febles que tens entre parèntesi darrere del verb, en la forma adequada:

a)    doneu (em):

b)    porta (en):

c)    comenteu (els):

d)    va rentar (es):

e)    canvieu (us):

f)     dóna (em):

g)    calma (et):

h)    menja (en)

i)      vas portar (en)

j)      agafa (el):

k)    va tornar (ens):

Digues si els complements directes que tens subratllats són determinats o indeterminats. Després, substitueix-los pels pronoms febles corresponents. Consulta el quadre si és necessari:

a)    En Joan busca bolets: En Joan .............. busca..

b)    Els pagesos collien les mongetes: Els pagesos .............. collien..

c)    Han trobat aquells llibres: .............. han trobat.

d)    Hem visitat aquell pob....... hem visitat..

e)    Volien dos entrepans: .............. volien dos.

f)     He vist un Ovni: .....he vist un.

g)    Vull pastissos de formatge: ......... vull de formatge.

h)    Agafa la teva jaqueta: Agafa ..............

i)      La Marta ha portat les fotografies: La Marta .............. ha portat.

j)      Vam trobar els documents: Vam trobar..............

k)    Ha vist l'obra de teatre: ... ha vist.

l)      Vam comentar el problema: Vam comentar....  / ...... vam comentar.

m)  Amaga el dibuix: ..... amaga  / Amaga ........

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DIRECTE NEUTRE

Exemples:

En Carles ha vist això                       Vam decidir fer allò                Volien que els digués la veritat

En Carles ho ha vist                          Vam decidir-ho                      Ho volien

Substitueix els complements directes següents pel pronom feble corresponent:

a)    Ha dit que no vol venir:

b)    Has de tenir força:

c)    Comprarem fruita:

d)    Entens això?:

e)    Tinc tres germans:

f)     Hem comprat un llibre d'història:

g)    Encara no sabem allò:

Fes una X al requadre corresponent per indicar la funció del complement en cursiva.

	CD	CI
1. Aquest programa recupera la figura del comandant Cousteau
2. Els italians votaran un nou parlament la propera setmana.
3. Pela una taronja per a l'Anna.
4. Encara no us han vingut a polir el marbre?
5. Vés al mecànic perquè t'equilibri la direcció.
6. He respost malament al cap de vendes.
7. Em sembla que idealitzeu el vostre passat.
8. Ara tots lamenten la seva mort.
9. Ha copiat la novel·la a un escriptor poc conegut.
10. A l'Anna, li molesta la teva actitud.

Omple els espais buits amb el pronom feble corresponent de CD:

a)    Qui va trencar el plat? .......... va trencar en Lluís.

b)    Quan podràs comprar la revista? .......... compraré demà.

c)    Per què estripes aquests papers? .......... estripo perquè no serveixen.

d)    On fregeixes les patates? ......... fregeixo a la paella.

e)    Porta barret el governador? Sí que ..........porta.

f)     Ja has portat això al Miquel? Sí, en Miquel ja .......... té.

g)    Sempre diu mentides? De vegades ......... diu.

h)    T'ha dit que potser arribarà tard?, Sí, ja m'.......... ha dit.

i)      Sempre aconsegueixes tot el que vols? De vegades no .......... aconsegueixo.

j)      Necessiteu que vinguem? No, no .......... necessitem.

k)    Necessitaràs diners? No, no .......... necessitaré.

l)      Sabies que buscava feina? No .......... sabia.

m)  Has cosit els mitjons? Sí, ja .......... he cosit.

n)    Els teus germans van trobar els llibres? No van trobar..........

Marca la solució correcta a cada frase:

a)    En Pere porta barret i la Maria no (en porta / el porta )

b)    Avui la Mercè compra flors i demà ( en comprarà / les comprarà) el Ramon.

c)    Has de comprar allò? Sí, perquè (en vol el Pere / ho vol el Pere ).

d)    Saps on són els teus pares? No ( ho sé / els sé / en sé ).

e)    Em vaig comprar aquells CD i ara sempre ( en escolto / els escolto ).

Omple els espais buit amb els pronoms que tens en negreta i tingues en compte que en alguns casos canviaran de forma:

a)    Jo ja el tinc, aquest llibre, i per això no...... agafo.

b)    Ja els saps, els noms dels directius? No els sé, però ja .......... aprendré.

c)    Tothom ho va dir, que ell era el culpable, però jo mai vaig creureu......

d)    El pastor les guardava a la nit, les ovelles, per protegir.......... dels llops.

e)    La Carme el va trobar, el rellotge, i va guardar ..........

Omple els espais buits amb els pronoms -LO ( CD masc. sing. determinat o HO/-HO (CD neutre):

a)    Ja vas portar.........., allò?

b)    On voleu deixar.......... , el cotxe?

c)    En Ricard m'ha telefonat; quan .......... sàpiga la Dolors...

d)    Aquest moble no queda bé aquí, canvieu- .......... de lloc.

e)    Encara no .......... sé, si vindrà en Marc.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CI

El CI respon a les preguntes a qui? i per a qui?

Els pronoms febles que el substitueixen són:

COMPLEMENT INDIRECTE
SINGULAR				PLURAL
Davant del verb		Darrere del verb		Davant del verb		Darrere del verb
Masc	Fem	Masc	Fem	Masc	Fem	Masc	Fem
li	li	-li	-li	els	els	-los	-los

Vaig portar els llibres a la Raquel i  li  vaig donar / vaig donar-li les gràcies.

He fet aquest pastís per a la teva germana. Espero que li agradi.

Vam ensenyar el vestit a les nostres amigues i  els va agradar molt.

He ajudat a fer els deures als meus germans i els he explicat com preparar l'examen.

Has explicat la veritat als nois? Vaig dir-los la veritar fa molt de temps.

Vaig portar-los els encàrrecs, a aquelles senyores.

Substitueix els CI pels pronoms febles corresponents:

a)    Escriviu a la Maria: Escriviu...............

b)    Vam portar el rebuts als veïns: Vam portar... els rebuts.

c)    Hem explicat contes a les nenes: ............... hem explicar contes.

d)    Demana els apunts a la Marta: Demana............... els apunts.

e)    Vau preparar els exàmens per als alumnes: ........ vau preparar els exàmens.

Omple els espais buits amb els pronoms LI, EL, LA, -LO:

a)    La Núria ja té el carnet. Com que fa poc que .......... té, els seus pares encara no ...... volen comprar un cotxe.

b)    Jo ja .......... tinc, aquest llibre: ......... vaig veure en una llibreria i .......... vaig comprar.

c)    Aquest disc no .......... té, en Joan. Segur que .......... agradaria tenir.........

d)    Molt bé, senyor, si .......... agrada aquesta habitació, .......... reservarem per a vostè.

e)    .......... embolico el pastís o no? Si no .......... vol embolicat, haurà d'agafar..... per sota perquè no se .......... faci malbé.

Omple els espais buits amb els pronoms LI (CI) o L' (CD):

a)    Encara no ............... has donat allò?

b)    Busques la pilota? ..... hem perduda!

c)    Qui ............... ha dit que s'ha espatllat el cotxe?

d)    Quan vingui a buscar el llibre..... amagarem.

e)    Si trobéssim en Joan, .............  diríem la veritat.

f)     Quantes vegades ............... heu repetida, aquesta cançó?

g)    Quan vingui ............... haurem de dir que no hem pogut fer el treball.

h)    Sempre vol que ............... canteu la mateixa cançó.

i)      Si saps que plora, per què   ...... agafes les joguines?

Marca amb una X el tipus de Complement circumstancial que continguin aquestes oracions:

	CCT	CCLloc	CCMode	CCComp	CCInstr
Viu a Barcelona
Passeja amb el seu germà
Pintaré el quadre amb un pinzell
Camina alegrement
Arribaré tard
Sempre sopa a la cuina
Ve del metge
Surt del cinema
Va a classe amb en Martí
Anirem de festa després de sopar

 

ELS PRONOMS FEBLES QUE SUBSTITUEIXEN ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

                                                           HI ( -HI )  /  EN (N' / 'N / -NE )

1)    En general, utilitzem HI per substituir un complement circumstancial.

2)    Utilitzem EN quan el complement circumstancial va introduït per la preposició DE, excepte quan es tracta d'un CC de Mode, que SEMPRE es substitueix per HI.

He anat a cal metge a les tres de la tarda i ara  en  torno  (de cal metge)

Sempre ha viscut a París, però ja no  hi viu (a París)

Camina de pressa: Hi  camina.

Camina a poc a poc:  Hi camina.

Substitueix els complements subratllats  ( CD, CI, CC) pels pronoms febles corresponents:

a)    La Isabel va repartir caramels: La Isabel va repartir....

b)    Porta flors a les seves amigues: ........ porta flors.

c)    Ja has demanat les claus? Ja ........ has demanat?

d)    Has explicat les normes a la Clara? ........ has explicat les normes?

e)    Guarda els embotits al rebost: ........ guarda els embotits.

f)     Ja podeu guardar els mocadors: Ja podeu guardar....

g)    Explica el que ha passat: Explica........

h)    Cull pomes: ........ cull.

i)      Ja tinc el permís de conduir: Ja ........ tinc.

j)      Recull el paquet: Recull........

k)    Agafa el llibre ara mateix: Agafa... ara mateix.

l)      Ara arriba de l'excursió: Ara..... arriba.

m)  Balla alegrement: ........ balla.

n)    Agafa els fulls: Agafa .........

o)    En Ramon treu els jerseis de l'armari: En Ramon ... treu els jerseis.

En aquesta recepta no hi ha cap pronom feble. Torna-la a escriure correctament:

Croquetes de peix a l'holandesa

En un bol, xopeu el pa amb la llet tèbia i tingueu. en el bol durant deu minuts. Després, . escorreu, ..... trinxeu amb una forquilla i ........ barregeu amb el peix, que haureu picat ben finament.

A part, treballeu uns cinquanta de mantega fins que es torni suau i cremosa i afegiu-. a la barreja de pa i de peix. Condimenteu.. amb la sal, el pebre, la nou moscada i el julivert picat. Agregueu l'ou i, així que tingueu una pasta homogènia, formeu boletes d'uns dos centímetres i mig de diàmetre, i daureu... en la resta de la mantega. Col·loqueu. en una plata prèviament escalfada i ja .......... podeu servir.

ANÀLISI MORFOLÒGICA

Digues a quina categoria gramatical pertanyen les paraules d'aquesta oració:

A la Catalunya Nord la tramuntana bufarà amb molta intensitat

ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

 Digues de quin tipus són els complements subratllats en aquestes oracions:

a)    Els reis d'Espanya han inaugurat una exposició de pintura a Brussel·les

b)    L'escriptor txec Franz Kafka va néixer a Praga i va dedicar una obra a la seva estimada Milena.

Digues de quin tipus són els complements que apareixen subratllats en aquestes frases:

Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit, transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l'esquena dura, talment com una closca i, si aixecava una mica el cap, veia la panxa bruna, segmentada per estreps arquejats, com un voltam, i tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, a penes s'aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb el gruix que tenien abans, s'agitaven indefenses davant dels seus ulls.

                                                           Franz Kafka, La metamorfosi

EXERCICIS

Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que hi corresponguin:

a)    Hem tret vi de la bota:

b)    La meva germana m'explica contes abans d'anar a dormir:

c)    Ells han dit que la meva germana arribarà tard:

d)    En Marc ha trobat una mosca al seu plat:

e)    La mare ha comprat la bicicleta al Pere:

f)     He pogut aconseguir aquests discos tan bons:

g)    No sé què pensa fer:

h)    Demana-li si vol venir al cinema amb nosaltres:.

i)      Treu aquella jaqueta de sobre la taula:.

Fes el mateix amb els complements indirectes:

a)    Ha trucat a la Meritxell per anar al cinema:

b)    Reserva, per a nosaltres, una habitació a l'hotel:

c)    La Xènia va comprar una corbata per al seu xicot:

d)    Hem proposat a les nostres amigues d'anar a ballar una estona:

e)    No diguis res al Carles:

f)     Envia una salutació de part meva a la teva cosina:

g)    No vol dir res als seus pares:

h)    Reparteix aquest qüestionari als teus companys de classe:

Digues quina funció sintàctica (CD/CI) fan els pronoms subratllats:

a)    Ens va mirar fixament:

b)    Em va dir que no vindria:

c)    Presenteu-me al vostre amic:

d)    La mare us prepara el dinar:

e)    No els diguis això encara:

f)     Els vaig saludar:

g)    Els nuvis es van fer un petó:

Digues si els complements subratllats són Complements circumstancials (CC) o Complements de règim verbal (CRV):

a)    Nena, camina per la vorera:

b)    Sr. Mas, li truquen de L'Hospitalet:

c)    He optat per seguir aquest camí:

d)    Arribaran la setmana que ve:

e)    Confia plenament en tu:

f)     Treu el cava de la nevera:

g)    Penso en tu:

h)    Discuteixen de política:

i)      Ha contribuït activament en la campanya política:

Subratlla els Complements circumstancials en aquestes oracions i escriu de quin tipus són:

a)    Treballa a corre-cuita.

b)    Avui tothom va de bòlit.

c)    Les bones ensaïmades es fan a Mallorca.

d)    Cada dissabte vaig al cinema.

e)    Fixeu aquest cartell amb unes xinxetes.

Subratlla els CRV i els CC d'aquestes oracions i substitueix-los per pronoms:

a)    El iot del financer es dirigeix cap al port del Pireu.

b)    L'empresa ha optat per les catifes de disseny actual.

c)    Pensa anar fins a Calella amb bicicleta.

d)    M'he assabentat del teu problema. (

e)    Renoi, brames com un ase.

f)     Els meus veïns es dediquen a la venda ambulant.

g)    Ja no confio en tu.

Relaciona les frases de la columna de l'esquerra amb les combinacions pronominals de la columna de la dreta que substitueixen els complements en negreta:

Ens envieu el paquet per correu urgent                           a. -la-hi

Comprarem un tortell a la pastisseria                               b. li'n

Dóna'm l'abric                                                                      c. -los-els

Ara es penedeix de no venir                                               d. ens l'hi

Al Pere, li donen crema per postres                                    e. n'hi

Compraré llibres per a les meves filles                             f. me'l

Regaleu aquests discos a les cosines                              g. se'n

Posa la camisa a l'armari                                                   h. ens ho

No ens vam creure que sortiríeu a la tele                         i. els en

Completa els buits de les frases següents amb la combinació adequada de pronoms febles:

a)    La mare sempre em deixa l'esmorzar dins la cartera, però avui no ...... l’ha ficat.

b)    Ens han dit que en Joan voltava per la plaça, però no ......................... veu enlloc.

c)    He comprat una bossa de caramels per als nens, però no ......................... doneu fins després de dinar.

d)    Ho has decidit sense consultar........................

Digues si els complements marcats són Predicatius (Pred.) o Atributs (Atr.)

a)    El meu fill està malalt  

b)    El consideren un pobre home 

c)    La Mireia porta les sabates descordades.

d)    En Lluís és el metge de la família

e)    Portes els llavis bruts

f)     Sembles cansat

g)    La Maria s'ha posat vermella

h)    El meu pare està amoïnat 

i)      Aquest informe ha quedat incomplet.

j)      Prefereix l'arròs covat Pred

k)    En saber la notícia va caure desmaiat

l)      Estic cansat

m)  A causa de l'accident va quedar cec

n)    Han declarat molt nerviosos davant del jutge

o)    El van tractar de boig

p)    La Pepa està molt enfadada

q)    Em sembla que són els propietaris de la botiga

r)     Que s¡ha fet agre el vi?

Digues si els complements marcats són CC de Mode o Predicatius:

	CCM	Pred.
Aquella senyora es conserva força bé
Fixa't, la meva jaqueta es conserva nova
Els nens caminen descalços pel pis
En Pau camina tranquil·lament pel jardí
La Carme ha sortit molt tranquil·la de l'examen
La mare ha sortit de puntetes de l'habitació
Saltem a peu coix?
Aquella quitxalla salta alegre i confiada
En Joan? Que en viu, de feliç
Viu la vida alegrement

Substitueix els complements subratllats pel pronom corresponent. Digues quina funció fan els complements:

a)    La Marta és la meva germana:

b)    Has de sortir d'aquí immediatament.

c)    Vols venir a la platja?

d)    Tot corrents, la Maria va caure de cul:

e)    Em vaig sentir enganyada

f)     Has de pensar una mica més en tu:

g)    La nena es va posar impertinent:

h)    Vols arròs amb llet?:

i)      L'examen no sembla difícil:

Digues quina funció fan els complements subratllats en aquestes oracions (CD, CI, CC, CRV, Atr., Pred.

a)    La Rosa i la Raquel van dur els seus cosins a la muntanya dissabte.

b)    Viu feliç

c)    La Clara ara se sent feliç.

d)    Retalla els dibuixos per als nens

e)    Diu que no tens raó

f)     Col·laboro amb una ONG

g)    Aniré de vacances a Sardenya

h)    Dóna els diners a les clientes,

i)      Aquest problema no té solució

j)      La qüestió és complicada

Omple els espais buits amb els pronoms febles o amb les combinacions de pronoms febles corresponents:

La Júlia i en Miquel han anat de vacances a Praga. A l'agència ................ havien dit que era una de les ciutats més boniques d'Europa. Tenen amics que ................ havien anat abans i sempre ................ deien que es decidissin, que ................ agradaria molt. Tot plegat, va acabar de decidir................ Avui he rebut una postal d'ells: ................ deien que Praga és encantadora, que la ciutat és un somni. Es veu que ................ recorren de dalt a baix. Només han tingut un problema: a la Júlia ................ ha picat una abella i en Miquel està una mica preocupat. Però sempre ................ està, s'amoïna per ben poca cosa. Diuen que el menjar no està malament, encara que és una mica difícil digerir..............., perquè és molt substanciós. En resum, que m'estan entrant ganes d'anar............... a mi també.

 PD: Les solucions les podreu veure si aneu a aquest enllaç (d'on he tret els exercicis).