1. Corregeix els següents enunciats, si cal.
a) Tenim que defensar la natura.
b) Dona, a les eleccions has de votar la llista feminista.
c) És menester organitzar-nos a les fàbriques.
d) És precís invertir al camp valencià.
e) És necessari votar per la pau.
f) Hi ha que canviar de govern.
2. Forma frases emprant les expressions que hem vist: CALDRE, SER MENESTER, SER NECESSARI, HAVER DE.
a) Els xiquets (PODER) estudiar.
b) El cotxe (ESTAR) net.
c) Tu (PRESENTAR-TE) a l’examen.
d) Jo (CONVIDAR) els veïns a sopar.
3. Corregeix les frases següents.
a) Si no tinc temps d’acabar el treball, igual no em presente a l’examen..
b) No sé qui ha telefonat. Igual era el teu germà.
c) Si hagueres anat al concert d’anit, igual t’’hauries avorrit.
d) Si aprovem tot el curs al juny, igual ens n’anem de vacances a Mallorca.
e) Més val que demanes hora perquèe igual véns i no trobes ningú.
4. Transforma les frases següents segons el model.
ex: Crec que eren les onze ® Devien ser les onze.
a) Pense que té vint anys.
b) Probablement ha vingut amb tren
c) És possible que no haja trobat entrades.
d) Crec que era la nova professora d’anglés.
e) Possiblement sóc la persona més feliç del món.
f) Aquell concert va ser probablement el millor de l’any.
5. Tradueix al català les següents expressions.
a) Tenía que irme. Era preciso que me fuera.
b) Ho tendràs que preocuparte. No serà preciso que te preocupes.
c) Usted tendría que calmarse. Ustedes deberían calmarse.
d) Usted debería llevar gafas.
e) Debe de ser muy tarde, ¿no crees?
f) Debieron de ganar mucho dinero.
g) Probablemente ya no vendrán tan tarde como es.
6. Corregeix les frases, si cal.
a) Hi ha que posar-se d’acord.
b) Hi havia quue fer-ho
c) Els vassalls tenien que inclinar-se davant la voluntat del senyor feudal.
d) No era precís que us molestéssiu. Seu t’hauràs cansat de tant caminar.
e) Ara ja seran les cinc de la vesprada.
f) Ja haureu observat que des de fa dos anys no en parle.
g) Qui ha arribat? Seran els estudiants.
h) Seria el soroll del vent el que em va despertar.
i) Serien vetllades molt agradables, oi?, les que passares en companyia d’ella.
j) Ja que m’ho demaneu, vaig a dir-vos la veritat.
k) Anem a trucar-li tot seguit.
l) Ell govern va publicar un decret sobre l'ensenyament.
m) La comissió va a reunir-se demà.
(obligació)
7. Aquestes frases contenen una expressió d’obligació personal. transforma-les de manera que s’expresse l’obligació en forma impersonal.
Exemple: Maria hauria de cuidar-se més ®Hom hauria de cuidar-se més.
a) No heu de tenir por al selectiu
b) Cal que visites els avis per Nadals
c) El regidor ho havia de fer i ho va fer
d) Jo no havia d’haver-hi cedit
e) Haurem d’espavilar-nos!
8. Ara hauràs de fer el mateix però a la inversa.
a) S’han de tenir en compte els diners
b) Hom haurà de posar-hi remi
c) Calia fer-li un favor
d) No s’havia d’haver dit això
e) Ha calgut avisar-la
9. Localitza i esmena els errors.
a) Quan les coses van malament no hi ha que amoïnar-se.
b) Hi havia que cridar eel ferrater per arreglar el pany
c) Teniu que acompanyar-nos i que fer-nos el favor
d) I ara, què tenim de fer?
e) Deus anar a correus abans de les cinc de la vesprada
(probabilitat)
10. Uneix aquestes frases de manera que continguen una perífrasi verbal de probabilitat.
Exemple: Maria té la cara trista. Sembla cansada ® Maria deu estar cansada perquè té la cara trista.
a) Els carrers estan banyats. Ha plogut.
b) Va suspendre. No va estudiar molt.
c) Sembla jove. Aparenta uns vint-i-cinc anys.
d) Passaven de les cinc i el tren no havia arribat. Segurament s’havia avariat.
e) Crec que passava la mitjanit. No se sentia res pel carrer.
11. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi haja algun accent o alguna altra falta dissimulada).
Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però, ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?
