dissabte, 29 de març del 2014

DATES DE LA 3a AVALUACIÓ (CURS 2013/20134)

DATES DE LA SEGONA AVALUACIÓ

CURS 2n BATXILLERAT
GRUP B

AVALUACIÓ: 29/05/14
UP: 28/05/14

PROVA DE VERBS

DIMECRES
02/04/2014

LLIBRE DE LECTURA (TREBALL ESCRIT)
DILLUNS
5 de maig de 2014

PROVA D’AVALUACIÓ
DILLUNS
12 de maig de 2014

LLIBRETA
DILLUNS
23 de maig de 2014

TOTS ELS TREBALLS VOLUNTARIS, LLIBRES DE LECTURA, ETC. S’HAURAN DE LLIURAR, COM A DATA LÍMIT, EL DIA 16 DE MAIG DEL 2004

L'avaluació va des del dia 1/03/2014 fins al 30/05/2014

diumenge, 23 de març del 2014

MÉS EXERCICIS (de reforç)

Lèxic - Precisió lèxica 

1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots. 

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona. 
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny? 
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià. 
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà. 
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte. 
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral. 
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia. 
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec. 
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei. 
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el 
(tret/dispar) de sortida. 

 Marc sociolingüístic 
1. Marca amb una creu si els enunciats següents són vertaders (V) o falsos (F) 

La varietat estàndard facilita la intercomprensió dels parlants de 
grups socials o territoris diferents d'una mateixa llengua. 

En català, els dialectes es classifiquen en dos grans blocs: català 
oriental i català occidental. 

El lleidatà i el valencià pertanyen al català oriental. 
  
El català deriva del llatí culte. 
  
El català és llengua pròpia, però no oficial, de Catalunya. 

Els parlars orientals pronuncien les vocals a i e en posició àtona 
amb un mateix so anomenat vocal neutra. 

L'article salat és propi del dialecte balear. 

L'article "lo" és propi del dialecte central. 
  
La primera persona del present d'indicatiu es conjuga amb o, en el 
dialecte central. Per exemple: jo canto. En canvi en el dialecte 
valencià es conjuga amb e. Per exemple: jo cante. 



2.Marca amb una creu si els enunciats següents són vertaders (V) o falsos (F): 
  
El català és una llengua que deriva del llatí vulgar. 
Les llengües oficials a Catalunya són el català i el castellà.
Les llengües pròpies a Catalunya són el català i el castellà. 
Al segle IV ja es parlava català. 
El català parlat a la Franja de Ponent és el valencià. 
La normativa actual de la llengua catalana la fixa l’Institut 
d’Estudis Catalans. 
El català es divideix en dos grans blocs dialectals: l'occidental 
i l'oriental. 
Tirant lo Blanc és el primer text escrit en català.  
El segle d'or de la literatura catalana és el segle XIX.  
Els Decrets de Nova Planta van significar la supressió de 
totes les institucions pròpies de Catalunya i la imposició de la 
llengua castellana. 
El català es parla a quatre estats, tot i que no sigui oficial en 
tots ells. 
L'autor del primer diccionari normatiu en català va ser Ramon 
Llull. 




3. Marca amb una creu la resposta correcta. 
4. L’alguerès és el dialecte català més 

 a) occidental 
 b) oriental 
 c) central 

5. L’estàndard és... 

 a) la llengua de la premsa escrita 
 b) la varietat neutra i funcional per a la intercomprensió de tots els 
parlants 
 c) la llengua que parlen els més ancians d’un territori 

6. Els lleidatans parlen... 

 a) central 
 b) nord-occidental 
 c) baleàric 
 d) valencià 

7. Pels altaveus dels Ferrocarrils Catalans se sent: “Els comuniquem que el 
proper tren no admet passatge. Disculpin les molèsties”. El text... 

 a) no s’adequa als destinataris 
 b) és d’argot 
 c) s’adreça a qualsevol receptor en un llenguatge formal 

8. En quin dialecte eixida i així les primeres dues vocals sonen igual? 

 a) central 
 b) valencià 
 c) nord-occidental 

SINONÍMIA I ANTONÍMIA (TEORIA I PRÀCTICA)

Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:
Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

1. guardonat: premiat / recompensat / reguardonat
2. atorga: concedeix / atribueix / dóna / cedeix / adjudica / lliura / reconeix
3. escassa: poca / minsa / reduïda / pobre / deficitària / faltada / mancada /
insuficient / mòdica
4. esvaeix: desfà / bat / derrota / dissipa / extingeix / esborra / fa desaparèixer
5. dificultats: els problemes / les afliccions / les barreres / els atzucacs / les
complicacions / els conflictes / les contrarietats / els contratemps / els
entrebancs / els inconvenients
6. època: era / període / edat / temps / etapa
7. en què: en la qual
acabament començament / cap /
inauguració / continuació / inici
contestar dir / acceptar / preguntar / interrogar / demanar
aprovació rebuig / refús abundant escàs / minso
augment resta / disminució / rebaixa / minva
amarg dolç / alegre

Exercicis de reforç

2. Escriu un antònim de cada mot
3. Relaciona cada paraula amb el seu antònim:

Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar,aprimar, descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir,escalfar, aclarir, baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir

apagar - encendre trobar - perdre connectar - desconnectar
comprar – vendre millorar - empitjorar cosir - descosir
refredar - escalfar pujar- baixar recordar - oblidar
augmentar - disminuir oferir - demanar embrutar- netejar
engreixar- aprimar entrar – sortir animar- desanimar
despullar -vestir afirmar - negar estirar - arronsar
afegir - treure separar - unir avançar- endarrerir
aïllar - comunicar amansir - embravir augmentar - minvar


4. Busqueu un antònim de les paraules següents afegint els prefixos negatius
des-, in-, im-, il- i anti-

prudència imprudència favorable desfavorable
ocupat desocupat transigent intransigent
solidari antisolidari carregat descarregat
mòbil immòbil correcció incorrecció
vertebrat invertebrat reglamentari antireglamentari
intoxicar desintoxicar possible impossible
inflamatori antiinflamatori mortal immortal
còmode incòmode ciclònic anticiclònic
legal il·legal capaç incapaç
arrelar desarrelar propi impropi
demòcrata antidemòcrata lògic il·lògic
lleial deslleial protegit desprotegit


5 Busca un sinònim per cada un dels mots marcats amb negreta:

a) El que hem vist és preciós. / meravellós, fabulós, esplèndid
b) Quina llàstima! / Quina pena! / quin greu!
c) Volen conversar una estona. / xerrar
d) En aquella platja anaven despullats / nus
e) L‟obscuritat li fa molta por. / la foscor
f) La sala fa uns 4 metres d‟amplària. / amplada, amplitud
g) No puc sofrir que la gent tiri papers a terra! / suportar

Sinónims: exercicis

Ací trobareu uns exercicis de sinonímia.

Perífrasis verbals (exercicis) (de: https://sites.google.com/site/totapedrafaparetcampoamor/perifrasis-verbals)

1. Corregeix els següents enunciats, si cal.
a)     Tenim que defensar la natura.
b)    Dona, a les eleccions has de votar la llista feminista.
c)     És menester organitzar-nos a les fàbriques.
d)     És precís invertir al camp valencià.
e)     És necessari votar per la pau.
f)     Hi ha que canviar de govern.

2. Forma frases emprant les expressions que hem vist: CALDRE, SER MENESTER, SER NECESSARI, HAVER DE.
a)     Els xiquets (PODER) estudiar.
b)    El cotxe (ESTAR) net.
c)     Tu (PRESENTAR-TE) a l’examen.
d)     Jo (CONVIDAR) els veïns a sopar.

3. Corregeix les frases següents.
a)     Si no tinc temps d’acabar el treball, igual no em presente a l’examen..
b)    No sé qui ha telefonat. Igual era el teu germà.
c)     Si hagueres anat al concert d’anit, igual t’’hauries avorrit.
d)     Si aprovem tot el curs al juny, igual ens n’anem de vacances a Mallorca.
e)     Més val que demanes hora perquèe igual véns i no trobes ningú.

4. Transforma les frases següents segons el model.
ex: Crec que eren les onze ® Devien ser les onze.
a)     Pense que té vint anys.
b)    Probablement ha vingut amb tren
c)     És possible que no haja trobat entrades.
d)     Crec que era la nova professora d’anglés.
e)     Possiblement sóc la persona més feliç del món.
f)     Aquell concert va ser probablement el millor de l’any.


5. Tradueix al català les següents expressions.
a)     Tenía que irme. Era preciso que me fuera.
b)    Ho tendràs que preocuparte. No serà preciso que te preocupes.
c)     Usted tendría que calmarse. Ustedes deberían calmarse.
d)     Usted debería llevar gafas.
e)     Debe de ser muy tarde, ¿no crees?
f)     Debieron de ganar mucho dinero.
g)     Probablemente ya no vendrán tan tarde como es.

6. Corregeix les frases, si cal.
a)     Hi ha que posar-se d’acord.
b)    Hi havia quue fer-ho
c)     Els vassalls tenien que inclinar-se davant la voluntat del senyor feudal.
d)     No era precís que us molestéssiu. Seu t’hauràs cansat de tant caminar.
e)     Ara ja seran les cinc de la vesprada.
f)     Ja haureu observat que des de fa dos anys no en parle.
g)     Qui ha arribat? Seran els estudiants.
h)     Seria el soroll del vent el que em va despertar.
i)       Serien vetllades molt agradables, oi?, les que passares en companyia d’ella.
j)      Ja que m’ho demaneu, vaig a dir-vos la veritat.
k)     Anem a trucar-li tot seguit.
l)       Ell govern va publicar un decret sobre l'ensenyament.
m)   La comissió va a reunir-se demà.

(obligació)
7. Aquestes frases contenen una expressió d’obligació personal. transforma-les de manera que s’expresse l’obligació en forma impersonal.
Exemple: Maria hauria de cuidar-se més ®Hom hauria de cuidar-se més.
a)     No heu de tenir por al selectiu
b)    Cal que visites els avis per Nadals
c)     El regidor ho havia de fer i ho va fer
d)     Jo no havia d’haver-hi cedit
e)     Haurem d’espavilar-nos!

8. Ara hauràs de fer el mateix però a la inversa.
a)     S’han de tenir en compte els diners
b)    Hom haurà de posar-hi remi
c)     Calia fer-li un favor
d)     No s’havia d’haver dit això
e)     Ha calgut avisar-la

9. Localitza i esmena els errors.
a)     Quan les coses van malament no hi ha que amoïnar-se.
b)    Hi havia que cridar eel ferrater per arreglar el pany
c)     Teniu que acompanyar-nos i que fer-nos el favor
d)     I ara, què tenim de fer?
e)     Deus anar a correus abans de les cinc de la vesprada

(probabilitat)
10. Uneix aquestes frases de manera que continguen una perífrasi verbal de probabilitat.
Exemple: Maria té la cara trista. Sembla cansada ® Maria deu estar cansada perquè té la cara trista.
a)     Els carrers estan banyats. Ha plogut.
b)    Va suspendre. No va estudiar molt.
c)     Sembla jove. Aparenta uns vint-i-cinc anys.
d)     Passaven de les cinc i el tren no havia arribat. Segurament s’havia avariat.
e)     Crec que passava la mitjanit. No se sentia res pel carrer.


11. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi haja algun accent o alguna altra falta dissimulada).

         Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però,  ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?

PERÍFRASIS VERBALS (TEORIA)

LES PERÍFRASIS VERBALS

perífrasi
Exemple
tipus
haver de + infinitiuHem de pintar l'habitació.perífrasi d'obligació
deure + infinitiuDec fer mala cara perquè no he dormit.perífrasi de probabilitat
anar a + infinitiuVaig a fer -me una revisió.perífrasi d'imminència
venir a + infinitiuVinc a fer les pràctiques.perífrasi aproximativa
tornar a + infinitiuTorna a repetir l'examen.perífrasi reiterativa
poder + infinitiuPots parlar quan vulguis.perífrasi de possibilitat
arribar a + infinitiuHe arribat a fer el cim.perífrasi ponderativa
acabar de + infinitiuAcabo de tornar de fer vacances.perífrasi temporal
estar + gerundiEstà fent guàrdia.perífrasi durativa
anar + gerundiAnem engreixant el ramat.perífrasi durativa o repetitiva
tenir + participiHo tenim comprovat .perífrasi resolutiva
deixar + participiSi te'n vas, ho deixes dit .perífrasi resolutiva
quedar + participiEl foc ha quedat apagat .

perífrasi consecutiva
Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs, un d'auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d'infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.
Hauria hagut d'anar a treballar.
Hauria hagut és l'auxiliar, que hi aporta el temps i la persona, i l'infinitiu anar és el verb principal, que hi aporta el significat.


Perífrasis d'infinitiu
Perífrasis d'obligació
Quan volem expressar la idea d'obligació, ho hem de fer amb una de les perífrasis següents:
Haver de + infinitiu
Hauria de dormir més.
Haver-se de + infinitiu (valor impersonal)
S'ha de fer avui.
Caldre + infinitiu
Cal treballar per viure.
Caldre + que + subjuntiu
Cal que vagis al metge.
També podem fer servir les expressions:
Ser necessari + infinitiu
És necessari fer-lo desaparèixer.
Ser necessari + que + oració subordinada
Era necessari que el fessin desaparèixer.
Quan volem expressar obligació hem d'evitar absolutament la construcció castellanitzant “tenir que”. Tampoc no són correctes les construccions d'obligació “haver-hi que” i “ser precís que”, perquè també són calcs del castellà.

Exemples correctes
exemples incorrectes
He d'estudiar més.
Haig de fer el sopar.
S'han de fer moltes coses.
Cal que facis els deures.
Tinc que estudiar més.
Tinc que fer el sopar.
Hi ha que fer moltes coses.
És precís que facis els deures.
     
Perífrasis de probabilitat
Quan volem expressar la idea de probabilitat, ho podem fer amb la perífrasi deure + infinitiu (que equival a un verb acompanyat d'un adverbi com probablement, segurament o potser ):
Potser / segurament / probablement no vindran = Ja no deuran venir.
Exemples:
En el present:
Deu ser bona persona.
Deuen tenir gana.
Deus voler alguna cosa.

En el passat:
Devies tenir son.
Devies voler que et mimessin.

En el futur:
L'any vinent ja no el deuran fer, tot aquest muntatge.
Quan volem expressar probabilitat cal evitar les construccions en temps futur del tipus “tindran gana”, “serà molt tard”, ”voldrà alguna cosa” perquè són un calc del castellà. Hem de dir:
Deuen tenir gana.
Deu ser molt tard.
Deu voler alguna cosa.

Igualment, en el passat cal evitar les construccions en temps condicional, com fa el castellà. No hem de dir “tindries molta gana” ,sinó:
Devies tenir molta gana.

Perífrasis d'imminènciaLa imminència s'expressa amb les perífrasis:
Estar a punt de + infinitiu
Estic a punt d'acabar.
Estar per + infinitiu
Ara estic per fer les maletes.
Anar a + infinitiu
Ho anava a dir, però vaig callar.
Aquesta última construcció només la fem servir en el passat. Si ens projectem cap al futur, s'aconsella que el verb vagi en futur, precedit de l'adverbi ara:
Ara ho faré. ( no : vaig a fer-ho)
Ara t'ho diré. ( no : vaig a dir-t'ho)

Perífrasi d'intencionalitatVoler + infinitiu
Volíem casar-nos l'any que ve.

Perífrasis de gerundi
Per expressar la durada d'una acció tenim la perífrasi verbal estar + gerundi:
Estic fent el dinar.
Per expressar una acció reiterada farem servir la perífrasi anar + gerundi:
Si ho anem trampejant, ens en sortirem.
I per expressar el caràcter continuatiu d'una acció fem servir les perífrasis continuar + gerundi seguir + gerundi:
La Maria va continuar treballant, com si res no l'afectés.
La Maria va seguir treballant, com si res no l'afectés.


Perífrasis de participi
Quedar + participi
La Maria ha quedat parada.
Deixar + participi
La Gemma ha deixat feta la feina.
Aquestes perífrasis indiquen la conseqüència d'una acció.
Tenir + participi
Tenim decidit d'anar-hi.
En aquest cas la perífrasi indica la resolució de l'acció.

dijous, 13 de març del 2014

LLIBRE DE LECTURA 3a AVALUACIÓ

Hauràs de fer la lectura d'un dels dos llibres proposats a continuació i elaborar aquest treball (indicat a continuació del llibre): 

A) TREBALL: EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT. Quim Monzó

1. FITXA TÈCNICA
1.1. Títol de l’obra.
1.2. Autor/a.
1.3. Autor/a de les il·lustracions (si n’hi ha).
1.4. Editorial i col·lecció.
1.5. Lloc i data de publicació.
1.6. Nombre de pàgines.
1.7. I.S.B.N.


2. FITXA LITERÀRIA
2.1. Fes un catàleg temàtic dels contes (breu classificació).
2.2. Fes el resum global del llibre.
2.3. Anomena alguns dels personatges del llibre i comenta el nom d'alguns d'ells, com els del conte “Vida matrimonial”.
2.4.Escriu vint-i-cinc paraules o expressions que hages après.
2.5.Extrau exemples dels següents trets del català oriental: morfologia verbal, possessius i lèxic propi (geosinònims).


3. FITXA INTERPRETATIVA
3.1. Fes una ressenya de l’obra (part descriptiva i part de valoració personal).
3.2. Explica quin conte t'ha paregut més: -divertit, -tràgic, -irònic, -cruel, -absurd, -interessant, -realista, -impactant, -sorprenent.
3.2. Comenta el relat que més t'haja agradat. Tema, resum, narrador, recursos expressius (annex pàg. 313) i tipogràfics, intertextualitat, ironia, ...
3.3. Explica quina ha sigut l'aportació personal d'aquest llibre. (És a dir, què t'ha aportat a tu el llibre, quines coses has après, si t'ha fet reflexionar sobre algun tema, com el recordaràs quan passe el temps, per què el recomanaries, ...)


B) TREBALL: GRÀCIES PER LA PROPINA. FERRAN TORRENT

1. FITXA TÈCNICA
1.1. Títol de l’obra.
1.2. Autor.
1.3. Editorial i col·lecció.
1.4. Lloc i data de publicació.
1.5. Nombre de pàgines.
1.6. I.S.B.N.

2. FITXA LITERÀRIA
2.1. Resumeix breument l’argument de l’obra (20 línies màxim).
2.2. Parla breument sobre el tema.
2.3. Comenta les veus del discurs (només la o les que siguen importants).
2.4. Digues en quina època se situa l’acció, quina és la durada de la història (explica alguna alteració en el temps narratiu: anticipació/retrospecció), quin és el lloc on transcorre l’acció (espais oberts, tancats, reals, imaginaris...)
2.5. Fes una descripció física i psicològica dels personatges principals.
2.6. Busca algun exemple de descripció, un altre de narració i un altre de diàleg i transcriu-los.
2.7. Identifica i justifica amb exemples la varietat geogràfica.
2.8. Identifica el registre formal/informal especificant els trets corresponents que apareixen en el text.
2.9. Escriu vint-i-cinc paraules desconegudes o d’ortografia dificultosa amb el seu significat (no has de posar la traducció al castellà, sinó el significat de la paraula, el qual trobaràs en un diccionari, no en un vocabulari).

3. FITXA INTERPRETATIVA
3.1. Fes una crítica personal de l’obra.
3.2. Fes un resum del moment de la història que més t’ha agradat.
3.3. Modifica el final, si aquest t’agrada, modifica el principi o la part central.
3.4. Busca un altre títol per a l’obra.
3.5. Explica quina ha sigut l'aportació personal d'aquest llibre. (És a dir, què t'ha aportat a tu el llibre, quines coses has après, si t'ha fet reflexionar sobre algun tema, com el recordaràs quan passe el temps, per què el recomanaries, ...) 

PD: El guió del treball l'he pres de: http://sandraval.blogspot.com.es/ (IES SANT VICENT FERRER, VALÈNCIA)