| |||||
|
dilluns, 12 d’octubre del 2015
FICCIONS 2015 i EL Flyer
i la col·laboració de: 
diumenge, 27 de setembre del 2015
Exercici de pronoms febles (extret del bloc del cap de departament del nostre institut, en Josep Alandete)
PROVA DE PRONOMINALITZACIÓ PRIMERA AVALUACIÓ
NOM I COGNOMS:
CURS 2n B (BATXILLERAT)
1a) Substitueix tots els complements de les frases següents. Fes-ho davant i darrere el verb quan siga possible. En les frases en què hi haja complements subratllats cal que substituesques només aquests. 30 encerts: 5 punts; 25 encerts 3’7 punts; 20 encerts: 2’5 punts; 15 encerts: 1’2 punts; 10 encerts: 0’5 punts; 5 encerts: 0’3; 4 encerts: 0’2; 3 encerts: 0’1
a) De l’interior del caixó escull la camisa.
b) Estava dissenyant projectes per a Damià i per a tu.
c) Fes per a nosaltres que les coses funcionen.
d) Eixugava aquelles tovalloles a l’alcavor per a mi.
e) Embolica amb paper l’esmorzar per a Laura i per a mi.
f) Sempre que plou condueix la motocicleta amb precaució per l’autovia.
g) Adés Lluís ha preparat aquestes cartes per a Glòria.
h) Vam enginyar eixes respostes a nosaltres mateixos.
i) Arnau agafa fil de cosir per a Mireia i Blanca.
j) Joan trenaria les trenes per a si mateix al pastim.
k) No sabien que Potries estava a La Safor.
l) Despús-demà semblarà un artista.
m) Vaig creure en les teues suposicions a ulls clucs.
n) Centi despatxa quinze pastes per a tu.
o) Per molt que aprenguen de tu no aconseguiran mai arribar a les teues fites.
2a) Substitueix els pronoms febles següents per complements adequats en frases amb sentit. Puntuació: cada frase bé val 3 dècimes
a) M’ho:
b) Els els:
c) Ens hi:
d) Te’ls ha donat:
e) Us el:
3a) Indica la funció sintàctica, l’element a què fan referència i si són anafòrics o catafòrics dels pronoms en negreta i subratllats. 11 pronoms bé: 3’5 p; 10: 3’1; 9: 2’7; 8: 2’3; 7: 1’8; 6: 1’3; 5: 0’8; 4: 0’3; 3: 0’2; 2: 0’1
INTEL•LECTUAL
Què en perdura avui d’Erasme? El nom, solament. O quasi solament el nom. Amb prou feines si un parell d’escrits seus aconsegueixen encara fer-se llegir. L’oblit del llatí i l’oblit del cristianisme han significat també l’oblit per a l’obra del Rotterdamès, que tenia les seves arrels en la vigència de l’un i en l’eficàcia de l’altre. El lector actual, si és curiós i no disposa de textos més urgents, s’empassarà sense esforç, potser amb interès, l’Elogi de la follia, perquè la sàtira, àdhuc quan va adreçada contra fantasmes, sempre resulta entretinguda. I no seria infructuós de fullejar, de tant en tant, l’animosa Querela pacis, ara, en temps inclinat a l’excitació bèl•lica, puix que hi trobaríem —com en algun opuscle, així mateix postergat pels anys, del nostre Vives— una lliçó venerable i ponderada. Ja no sé, però, si l’Enchiridion sabria retenir la nostra atenció: la meva, almenys, no. Dels altres llibres erasmians —glosses i traduccions bíbliques i patrístiques, epistolari, papers de polèmica—, els títols i els temes serien suficients per a apartar-nos-en, per a descoratjar-nos de la seva lectura, a les persones com jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d’Erasme perdura, i perdura amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia i de mera inèrcia, que sol prolongar en la memòria de les generacions un prestigi abans viu però ja caducat; es tracta d’alguna cosa més: d’una fama, present i directa, viva, d’exemplaritat. L’home, l’home Erasme, l’actitud intel•lectual que identificà amb la seva vida, és el que nosaltres seguim admirant. En el santoral laic del món contemporani, l’humanista de Rotterdam ocupa un lloc concret, i hi rep les devocions més o menys apressades dels seus companys de professió en el segle XX: vull dir, d’aquells intel•lectuals que, no compromesos del tot amb un partit o una església, es reserven, amb no pocs escrúpols, l’adjectiu de «liberals». Una primera raó que ens fa d’Erasme un veritable germà de destí és el drama mateix de la seva activitat d’escriptor. Sens dubte, en una altra època, més tranquil•la o sòlida que la nostra, això no hauria estat tan evident. No sempre l’intel•lectual s’ha vist en la immediata necessitat d’optar, i de decidir-se entre les faccions combatents que escindeixen la seva societat. El començ del XVI s’assemblava, en això, als nostres dies. Erasme hagué d’enfrontar-se amb un moment de revolució —de revolució religiosa aleshores— com l’intel•lectual d’avui —amb una revolució social—, i en tots dos casos el mateix fet de la revolució i de les seves conseqüències, estrany en part als plantejaments que en pogués fer l’escriptor, se li imposa durament. Roma i Luter, cadascú per la seva banda, exigiran d’Erasme una adhesió declarada a favor, és clar, de la pròpia posició, i Erasme sap que la seva consciència li dicta, simultàniament i parcial, simpatia i animositat per cada costat de la pugna. Si veu en el frare rebel una esperança purificadora, veu alhora en l’Església romana la garantia institucional del cristianisme. Erasme no vacil•la ni s’hi inhibeix: vol conciliar, que és una cosa ben distinta; aspira a la síntesi que integri els valors positius —positius al seu criteri — detinguts per cada contendent. Quan, en els últims temps, s’ha llançat la consigna de l’engagement, la situació moral de la majoria dels escriptors contemporanis nostres ha esdevingut, d’alguna manera, paral•lela a la d’Erasme. Invitats o comminats pels bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi juguen, els intel•lectuals d’ara repeteixen l’aventura erasmiana, salvant —com és natural— les distàncies de tremp i de circumstància. [...]
(Joan Fuster, Diccionari per a ociosos)
Què en perdura avui d’Erasme? El nom, solament. O quasi solament el nom. Amb prou feines si un parell d’escrits seus aconsegueixen encara fer-se llegir. L’oblit del llatí i l’oblit del cristianisme han significat també l’oblit per a l’obra del Rotterdamès, que tenia les seves arrels en la vigència de l’un i en l’eficàcia de l’altre. El lector actual, si és curiós i no disposa de textos més urgents, s’empassarà sense esforç, potser amb interès, l’Elogi de la follia, perquè la sàtira, àdhuc quan va adreçada contra fantasmes, sempre resulta entretinguda. I no seria infructuós de fullejar, de tant en tant, l’animosa Querela pacis, ara, en temps inclinat a l’excitació bèl•lica, puix que hi trobaríem —com en algun opuscle, així mateix postergat pels anys, del nostre Vives— una lliçó venerable i ponderada. Ja no sé, però, si l’Enchiridion sabria retenir la nostra atenció: la meva, almenys, no. Dels altres llibres erasmians —glosses i traduccions bíbliques i patrístiques, epistolari, papers de polèmica—, els títols i els temes serien suficients per a apartar-nos-en, per a descoratjar-nos de la seva lectura, a les persones com jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d’Erasme perdura, i perdura amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia i de mera inèrcia, que sol prolongar en la memòria de les generacions un prestigi abans viu però ja caducat; es tracta d’alguna cosa més: d’una fama, present i directa, viva, d’exemplaritat. L’home, l’home Erasme, l’actitud intel•lectual que identificà amb la seva vida, és el que nosaltres seguim admirant. En el santoral laic del món contemporani, l’humanista de Rotterdam ocupa un lloc concret, i hi rep les devocions més o menys apressades dels seus companys de professió en el segle XX: vull dir, d’aquells intel•lectuals que, no compromesos del tot amb un partit o una església, es reserven, amb no pocs escrúpols, l’adjectiu de «liberals». Una primera raó que ens fa d’Erasme un veritable germà de destí és el drama mateix de la seva activitat d’escriptor. Sens dubte, en una altra època, més tranquil•la o sòlida que la nostra, això no hauria estat tan evident. No sempre l’intel•lectual s’ha vist en la immediata necessitat d’optar, i de decidir-se entre les faccions combatents que escindeixen la seva societat. El començ del XVI s’assemblava, en això, als nostres dies. Erasme hagué d’enfrontar-se amb un moment de revolució —de revolució religiosa aleshores— com l’intel•lectual d’avui —amb una revolució social—, i en tots dos casos el mateix fet de la revolució i de les seves conseqüències, estrany en part als plantejaments que en pogués fer l’escriptor, se li imposa durament. Roma i Luter, cadascú per la seva banda, exigiran d’Erasme una adhesió declarada a favor, és clar, de la pròpia posició, i Erasme sap que la seva consciència li dicta, simultàniament i parcial, simpatia i animositat per cada costat de la pugna. Si veu en el frare rebel una esperança purificadora, veu alhora en l’Església romana la garantia institucional del cristianisme. Erasme no vacil•la ni s’hi inhibeix: vol conciliar, que és una cosa ben distinta; aspira a la síntesi que integri els valors positius —positius al seu criteri — detinguts per cada contendent. Quan, en els últims temps, s’ha llançat la consigna de l’engagement, la situació moral de la majoria dels escriptors contemporanis nostres ha esdevingut, d’alguna manera, paral•lela a la d’Erasme. Invitats o comminats pels bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi juguen, els intel•lectuals d’ara repeteixen l’aventura erasmiana, salvant —com és natural— les distàncies de tremp i de circumstància. [...]
(Joan Fuster, Diccionari per a ociosos)
1) Recorda que solament calia donar una solució correcta (5/0,33)
a) La n’escull... escull-la’n
La n'escull de l'interior/ Escull-la'n de l'interior
b) Us n’estava dissenyant... estava dissenyant-vos-en
c) Fes-nos-ho
d) Me les hi eixugava
e) Ens l’hi embolica... embolica’ns-l’hi
f) Sempre que plou la hi condueix amb precaució/ per l’autovia... sempre que plou condueix-la-hi...
g) Adés Lluís li les ha preparat/des
h) Vam enginyar –nos-les... ens les vam enginyar
i) Arnau els n’agafa fil
j) Joan se les hi trenaria
k) No ho sabien... No sabien que Potries hi estava
l) Despús-demà ho semblarà
m) Vaig creure-hi a ulls clucs/ en les teues suposicions... hi vaig creure...
n) Centi te’n despatxa quinze
o) Per molt que n’aprenguen no aconseguiran mai arribar-hi
2) Recorda que la frase havia de tindre sentit i estar correctament escrita: (1,5/0,3)
a) Ha deixat això per a mi
b) Maria dóna les llibretes als professors
c) Josep duu a nosaltres al cinema
d) Pep ha donat els caramels per a tu
e) Maria reescriu el poema per a vosaltres
3) En aquest cas sí he aplicat la puntuació corresponent:
Pronom
|
Funció sintàctica
|
Element a què fa referència
|
Anafòric/ catafòric
|
en
|
CRV
|
d'Erasme
|
Catafòric
|
-se
| Reflexiu | pels escrits mateixos |
Anafòric
|
hi
| CCLloc | en la Querela pacis |
Anafòric
|
-en
|
CRV
|
dels altres llibres erasmians
|
Anafòric
|
-nos
|
CD
| a les persones com jo |
Catafòric
|
es
|
impersonal
|
això mateix
|
anafòric
|
hi
|
CCL
|
en el santoral laic del món contemporani
|
Anafòric
|
es
| CD | (a) ells mateixos |
Anafòric
|
li
| CI | a Erasme |
Anafòric
|
hi
|
CRV
|
en la pugna
|
anafòric
|
hi
|
CCL
|
en la 'guerra'
|
anafòric
|
PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA (RESUMIT)
Ací trobareu el programa de l'assignatura (resumit) i els criteris de puntuació que se seguiran en les PAAU.
Valencià: Llengua i Literatura II.
Característiques de la prova de Selectivitat. CURS 2013-2014
La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts:
1. Comprensió del text
2. Anàlisi lingüística del text
3. Expressió i reflexió crítica
1. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia,gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertesi tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques , tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
2. Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text
Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text
Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixarla en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica
Puntuació: 4 punts
a) (2 punts)
b) (2 punts)
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)