dimecres, 11 de juny del 2014
PROVA DE JUNY 2014
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: 2014 CONVOCATORIA: 2014
Valencià: llengua i literatura II Valenciano: lengua y literatura II
BAREM DE L’EXAMEN:
Comprensió del text: 3 punts; Anàlisi lingüística del text: 3 punts; Expressió i reflexió crítica: 4 punts.
Tria una d’aquestes dues opcions
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: 2014 CONVOCATORIA: 2014
Valencià: llengua i literatura II Valenciano: lengua y literatura II
BAREM DE L’EXAMEN:
Comprensió del text: 3 punts; Anàlisi lingüística del text: 3 punts; Expressió i reflexió crítica: 4 punts.
Tria una d’aquestes dues opcions
Opció A
Llig aquest text i respon les preguntes següents.
Quasi amb la clau al pany, la Sara es fa enrere. Vigila que en Sergi no la vegi i torna a desfer el
camí. Té consciència que s’amaga i no li agrada gens; se sent en falta i té les galtes vermelles de
vergonya. No sap mentir. Però no té ganes d’estar-se a casa: n’hi hauria prou, transparent com és, amb
una mica de pressió de la seva mare, perquè li ho acabés explicant tot. I a més, té pressa per escriure
una carta a en Sergi i dir-li la veritat, perquè tant d’engany ja li comença a pesar massa. Entra en una
papereria i compra paper gruixut i sobres a joc. Allà al costat hi ha un cafè i s’asseu al fons del local, a
la taula més apartada. Escriu a raig, absolutament aïllada de la música tan alta, de l’estrèpit dels
cambrers, que fan anar sense mirament tasses i plats, del borbolleig del vapor que escalfa la llet i de
l’inclement molinet del cafè, que no s’atura.
Estimat Sergi,
T’escric perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig molt
de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu mateix
ja veus que ha canviat i que no és com abans. Sóc jo que he canviat i sóc jo que no sóc com abans.
M’he enamorat d’un home. És un home més gran que jo, i que tu. És un home casat. Jo no havia sentit
mai res semblant al que sento quan estic amb ell. Només fa una setmana que el conec. No t’enfadis
amb mi, t’ho demano, no puc ser feliç si sé que em guardes rancor. A tu t’estimo molt, però amb ell és
diferent: ell és l’home que em protegirà i que m’estimarà tota la vida. No sé què més puc dir-te. No
saps el greu que em sap. Potser és una bestiesa, però m’agradaria molt, quan ell i jo visquem junts,
que vinguessis a casa. Jo seré sempre amiga teva.
Signa la carta amb els ulls plens de llàgrimes. La rellegeix, fa un glop de cafè, que ja és gelat, la
plega i la posa a dintre el sobre. Mira a fora a través dels vidres. Tot i que el matí no ha perdut cap
mica de claror, a ella li sembla que un núvol s’ha posat entre ella i el sol.
Maria Mercè Roca, L’Àngel del vespre, Barcelona, Columna, 1998, p. 177-178.
1
5
10
15
20
1
1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al
text. [0’5 punts]
d) Identifica les veus del discurs que hi ha al text. [0’5 punts]
2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]
1. gens (línia 2): sorda o sonora?
2. les galtes (l. 2): sorda o sonora?
3. joc (l. 6): oberta o tancada?
4. greu (l. 18): oberta o tancada?
b) Torna a escriure el fragment següent del text (línies 11-13) canviant la referència temporal de present a
passat dels verbs subratllats. Tin en compte que ara no comença amb un T’escric sinó amb un Et vaig
escriure: [1 punt]
Et vaig escriure perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig
molt de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu
mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans.
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt]
1. vermelles (línia 2)
2. estar-se (l. 3)
3. gruixut (l. 6)
4. s’atura (l. 9)
3. Expressió i reflexió crítica
a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Redacta un text de característiques semblants al de Maria Mercè Roca, sobretot quant al registre, a la
tipologia, a les veus del discurs i als recursos expressius, en què intentes justificar una decisió difícil que
has pres. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
2
Opció B
Llig aquest text i respon les preguntes següents.
1
5
10
15
20
25
M’adreço als que intueixen, sospiten o saben que la seva vida no seria igual si no llegissin
literatura. La lectura literària és l’antítesi de la indiferència. La lectura creativa d’una obra d’art, a
més d’un plaer, és un acte artístic de la màxima importància, i tothom és invitat a participar-hi des del
moment que a l’escola hem après pel cap baix la part mecànica i material de la lectura, sense la qual
fóra impossible accedir al món de la lectura creativa. (Dic pel cap baix perquè hi ha mestres que, a
més d’ensenyar a llegir, regalen a les criatures el gust per la lectura.)
Però abans de prosseguir amb la lectura literària, vull recordar que la lectura (sense adjectiu)
omple tots els instants de la nostra vida. Si som capaços de fer abstracció de tot el que hem llegit a la
vida, arribarem a la conclusió que depenem de la lectura tant com de l’aire que respirem.
Constantment estem llegint. La nostra societat està muntada de manera que les normes de
convivència, les instruccions d’ús de les ciutats, els senyals de trànsit, els noms dels carrers, els
números de les cases, els noms dels veïns de cada casa, els preus dels productes, la naturalesa
d’aquests productes, la programació televisiva, el resultat del partit de futbol, el nom del jugador que
surt i el del que entra, la informació sobre el grup musical del CD que acabem de comprar, el preu del
CD, el racó dels magatzems on hi havia el CD, el nom dels magatzems... tot està basat en el fet de
llegir. No ens n’adonem, però contínuament estem llegint. La nostra vida no seria la mateixa si no
tinguéssim la capacitat de llegir. Tot, a la nostra vida, depèn de la lectura. Fins i tot s’ha posat de
moda dir d’aquell jugador que sap llegir el partit o d’aquell polític que llegeix a la perfecció la
situació derivada de la crisi parlamentària corresponent. Llegir en el sentit d’entendre, de capir, de
captar l’essència de les coses.
Malgrat això que acabo de dir i que qui ho conegui és perquè ho ha llegit (i jo, en escriure-ho i
repassar-ho, he llegit i rellegit uns quants cops), malgrat que sigui certa l’afirmació que tot depèn de
la lectura, hi ha moltíssimes persones, ens quedaríem glaçats si poguéssim arribar a saber quantes,
que no saben llegir i no són considerades com a analfabetes. Amb «que no saben llegir» m’estic
referint a l’evidència que són incapaces d’interpretar què li estan dient en un text ben senzill. Que no
saben capir-lo, captar-ne l’essència.
Jaume Cabré, La matèria de l’esperit, Barcelona, Proa, 2005, p. 14-15.
1. Comprensió del text
3
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al
text. [0’5 punts]
d) Indica i justifica cinc marques de modalització del text. [0’5 punts]
2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]
1. escola (línia 4): oberta o tancada?
2. magatzems (l. 15): oberta o tancada?
3. crisi (l. 19): sorda o sonora?
4. incapaces (l. 25): sorda o sonora?
b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta que
representen i la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]
1. Però abans de prosseguir amb la lectura literària, vull recordar que .... (línia 7)
2. la informació sobre el grup musical del CD que acabem de comprar (l. 14)
3. el racó dels magatzems on hi havia el CD (l. 15)
4. Fins i tot s’ha posat de moda dir d’aquell jugador que sap llegir el partit (l. 17-18)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules i expressions al text o indica’n un sinònim. [1 punt]
1. m’adreço (línia 1)
2. pel cap baix (l. 5)
3. capir (l. 19)
4. glaçats (l. 23)
3. Expressió i reflexió crítica
a) Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70. (Extensió: unes 150
paraules) [2 punts]
b) Escriu un text de característiques semblants al de Jaume Cabré, sobretot quant al registre, a la tipologia i
als recursos expressius, en el qual intentes justificar els teus hàbits de lectura en contraposició a les
lectures que no t’interessen. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
4
dimarts, 10 de juny del 2014
dissabte, 7 de juny del 2014
CAP A LES PAU
Una vegada heu acabat el curs, cosa per la qual us felicite de veritat, queda afrontar i resoldre amb èxit les PAU. Aquestes proves comencen dimarts que ve. Des d'ací us desitge èxit i bones notes per tal que totes i tots pugueu accedir a la carrera que desitgeu.
Si no hi ha cap impediment, dimecres em deixaré vore per tal de saber com ha anat la prova de Valencià. Sort!
diumenge, 1 de juny del 2014
dilluns, 26 de maig del 2014
dijous, 17 d’abril del 2014
EXERCICI DE PAU (CAL DUR-LO FET EL PRIMER DIA DE CLASSE DEL 3r TRIMESTRE)
Al marge de la vocació?, d'Andreu Ibarz (Butlletí BLANQUERNA)
Per segon curs, he impartit unes sessions d'orientació
universitària adreçades a pares. Durant el torn de diàleg he constatat
preguntes reiterades i una, en especial, m'ha fet pensar. Alguns progenitors
apel·len a una època no gaire llunyana en què hom parlava de la vocació.
Vocació de mestre, metge, veterinari, químic, advocat, periodista, etc.
D'alguna manera, "el fet de tenir vocació o de sentir-la facilitava molt
les coses", afirmen. "Què ha passat amb això de la vocació?", m'han
preguntat.
Combrego amb la idea que es tracta d'un concepte poc en ús
llevat dels àmbits educatiu, artístic i religiós. Els temps canvien i
probablement al darrere d'aquesta mena de declivi hi ha un seguit de factors
relacionats amb la cultura contemporània: la immediatesa i la hipervaloració
del present; la complexitat del món i la consegüent desorientació; la
fragmentació dels escenaris de la vida personal i una certa incapacitat
d'auscultar el propi interior; el canvi continu i l'enorme transformació de
tots els camps professionals; la preocupació prioritària davant el binomi
feina-atur, etc.
Què es pot fer davant d'aquesta tendència? Blanquerna-URL no
pot quedar-se al marge del desvetllament de la vocació, tot i que convingui
preveure nous paràmetres. Caldrà, per exemple, acceptar el ritme que de facto
tenen els estudiants quan arriben a la universitat, atès que molts d'ells o no
n'han sentit a parlar o no l'han descobert. Suposarà enfocar la vocació des
d'una perspectiva més holística entesa com a projecte d'humanització i de
ciutadania, en què la professió signifiqui un element aglutinador d'interessos
i capacitats, i un instrument per al creixement personal i del bé comú. És a
dir, una intencionalitat engrescadora i focalitzadora per "guanyar-se la
vida" en sentit profund. La vocació comporta una crida a la recreació, la
innovació o l'adaptació del rol professional abans que la pura reiteració, i
això s'afavoreix en la nostra universitat amb el contacte de primera mà amb
professionals vocacionals. Hem de respectar cada full de ruta personal, però és
evident que predisposar-se a descobrir i viure una vocació és pensar en gran.
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: (1 punt) Cada resposta malament descompta 0,25.
Per segon curs, : sorda o sonora?
llevat dels àmbits: sorda o sonora?
Què es pot fer davant d'aquesta tendència?: hi ha elisió d'alguna vocal? quina?
religiós: sorda o sonora?
b) Digueu la funció sintàctica que fan les estructures subratllades en les frases següents; després, torneu a escriure les frases substituint les estructures subratllades pel pronom feble que corresponga a cada cas. (1 punt)
1. Blanquerna-URL no pot quedar-se al marge del desvetllament de la vocació
2. Hem de respectar cada full de ruta personal
3. però és evident que predisposar-se a descobrir i viure una vocació és pensar en gran
4. Combrego amb la idea que es tracta d'un concepte
c) Escriviu un sinònim dels mots segÜents, d'acord amb el significat que prenen al text. (1 punt)
vocació:
orientació:
tendència:
engrescadora:
3. Expressió i reflexió crítica (4 punts)
a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (Extensió: 150 mots)
b) Escriu un article d'opinió amb el títol "Les xarxes socials" (Extensió: 150 mots)
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: (1 punt) Cada resposta malament descompta 0,25.
Per segon curs, : sorda o sonora?
llevat dels àmbits: sorda o sonora?
Què es pot fer davant d'aquesta tendència?: hi ha elisió d'alguna vocal? quina?
religiós: sorda o sonora?
b) Digueu la funció sintàctica que fan les estructures subratllades en les frases següents; després, torneu a escriure les frases substituint les estructures subratllades pel pronom feble que corresponga a cada cas. (1 punt)
1. Blanquerna-URL no pot quedar-se al marge del desvetllament de la vocació
2. Hem de respectar cada full de ruta personal
3. però és evident que predisposar-se a descobrir i viure una vocació és pensar en gran
4. Combrego amb la idea que es tracta d'un concepte
c) Escriviu un sinònim dels mots segÜents, d'acord amb el significat que prenen al text. (1 punt)
vocació:
orientació:
tendència:
engrescadora:
3. Expressió i reflexió crítica (4 punts)
a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (Extensió: 150 mots)
b) Escriu un article d'opinió amb el títol "Les xarxes socials" (Extensió: 150 mots)
dilluns, 7 d’abril del 2014
PROVA DE VERBS
Ací teniu la prova de verbs del dia 02/04/2014:
Si punxeu damunt es fa més gran. Només els tinga corregits penjaré les respostes.
Si punxeu damunt es fa més gran. Només els tinga corregits penjaré les respostes.
dijous, 3 d’abril del 2014
DICCIONARI DE SINÒNIMS
En aquest enllaç trobaràs un diccionari de sinònims i frases fetes. És de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA.
dimarts, 1 d’abril del 2014
dissabte, 29 de març del 2014
DATES DE LA 3a AVALUACIÓ (CURS 2013/20134)
DATES DE LA SEGONA AVALUACIÓ
CURS 2n BATXILLERAT
GRUP B
AVALUACIÓ: 29/05/14
UP: 28/05/14
PROVA DE VERBS
DIMECRES
02/04/2014
LLIBRE DE LECTURA (TREBALL ESCRIT)
PROVA DE VERBS
DIMECRES
02/04/2014
LLIBRE DE LECTURA (TREBALL ESCRIT)
DILLUNS
5 de maig de 2014
5 de maig de 2014
PROVA D’AVALUACIÓ
DILLUNS
12 de maig de 2014
LLIBRETA
DILLUNS
DILLUNS
23 de maig de 2014
TOTS ELS TREBALLS VOLUNTARIS, LLIBRES DE LECTURA, ETC. S’HAURAN DE LLIURAR, COM A DATA LÍMIT, EL DIA 16 DE MAIG DEL 2004
L'avaluació va des del dia 1/03/2014 fins al 30/05/2014
L'avaluació va des del dia 1/03/2014 fins al 30/05/2014
diumenge, 23 de març del 2014
MÉS EXERCICIS (de reforç)
Lèxic - Precisió lèxica
1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.
a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el
(tret/dispar) de sortida.
Marc sociolingüístic
1. Marca amb una creu si els enunciats següents són vertaders (V) o falsos (F)
La varietat estàndard facilita la intercomprensió dels parlants de
grups socials o territoris diferents d'una mateixa llengua.
En català, els dialectes es classifiquen en dos grans blocs: català
oriental i català occidental.
El lleidatà i el valencià pertanyen al català oriental.
El català deriva del llatí culte.
El català és llengua pròpia, però no oficial, de Catalunya.
Els parlars orientals pronuncien les vocals a i e en posició àtona
amb un mateix so anomenat vocal neutra.
L'article salat és propi del dialecte balear.
L'article "lo" és propi del dialecte central.
La primera persona del present d'indicatiu es conjuga amb o, en el
dialecte central. Per exemple: jo canto. En canvi en el dialecte
valencià es conjuga amb e. Per exemple: jo cante.
2.Marca amb una creu si els enunciats següents són vertaders (V) o falsos (F):
El català és una llengua que deriva del llatí vulgar.
Les llengües oficials a Catalunya són el català i el castellà.
Les llengües pròpies a Catalunya són el català i el castellà.
Al segle IV ja es parlava català.
El català parlat a la Franja de Ponent és el valencià.
La normativa actual de la llengua catalana la fixa l’Institut
d’Estudis Catalans.
El català es divideix en dos grans blocs dialectals: l'occidental
i l'oriental.
Tirant lo Blanc és el primer text escrit en català.
El segle d'or de la literatura catalana és el segle XIX.
Els Decrets de Nova Planta van significar la supressió de
totes les institucions pròpies de Catalunya i la imposició de la
llengua castellana.
El català es parla a quatre estats, tot i que no sigui oficial en
tots ells.
L'autor del primer diccionari normatiu en català va ser Ramon
Llull.
3. Marca amb una creu la resposta correcta.
4. L’alguerès és el dialecte català més
a) occidental
b) oriental
c) central
5. L’estàndard és...
a) la llengua de la premsa escrita
b) la varietat neutra i funcional per a la intercomprensió de tots els
parlants
c) la llengua que parlen els més ancians d’un territori
6. Els lleidatans parlen...
a) central
b) nord-occidental
c) baleàric
d) valencià
7. Pels altaveus dels Ferrocarrils Catalans se sent: “Els comuniquem que el
proper tren no admet passatge. Disculpin les molèsties”. El text...
a) no s’adequa als destinataris
b) és d’argot
c) s’adreça a qualsevol receptor en un llenguatge formal
8. En quin dialecte eixida i així les primeres dues vocals sonen igual?
a) central
b) valencià
c) nord-occidental
SINONÍMIA I ANTONÍMIA (TEORIA I PRÀCTICA)
Lèxic - Els sinònims i els antònims
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:
1. guardonat: premiat / recompensat / reguardonat
2. atorga: concedeix / atribueix / dóna / cedeix / adjudica / lliura / reconeix
3. escassa: poca / minsa / reduïda / pobre / deficitària / faltada / mancada /
insuficient / mòdica
4. esvaeix: desfà / bat / derrota / dissipa / extingeix / esborra / fa desaparèixer
5. dificultats: els problemes / les afliccions / les barreres / els atzucacs / les
complicacions / els conflictes / les contrarietats / els contratemps / els
entrebancs / els inconvenients
6. època: era / període / edat / temps / etapa
7. en què: en la qual
acabament començament / cap /
inauguració / continuació / inici
contestar dir / acceptar / preguntar / interrogar / demanar
aprovació rebuig / refús abundant escàs / minso
augment resta / disminució / rebaixa / minva
amarg dolç / alegre
Exercicis de reforç
2. Escriu un antònim de cada mot
3. Relaciona cada paraula amb el seu antònim:
Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar,aprimar, descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir,escalfar, aclarir, baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir
apagar - encendre trobar - perdre connectar - desconnectar
comprar – vendre millorar - empitjorar cosir - descosir
refredar - escalfar pujar- baixar recordar - oblidar
augmentar - disminuir oferir - demanar embrutar- netejar
engreixar- aprimar entrar – sortir animar- desanimar
despullar -vestir afirmar - negar estirar - arronsar
afegir - treure separar - unir avançar- endarrerir
aïllar - comunicar amansir - embravir augmentar - minvar
4. Busqueu un antònim de les paraules següents afegint els prefixos negatius
des-, in-, im-, il- i anti-
prudència imprudència favorable desfavorable
ocupat desocupat transigent intransigent
solidari antisolidari carregat descarregat
mòbil immòbil correcció incorrecció
vertebrat invertebrat reglamentari antireglamentari
intoxicar desintoxicar possible impossible
inflamatori antiinflamatori mortal immortal
còmode incòmode ciclònic anticiclònic
legal il·legal capaç incapaç
arrelar desarrelar propi impropi
demòcrata antidemòcrata lògic il·lògic
lleial deslleial protegit desprotegit
5 Busca un sinònim per cada un dels mots marcats amb negreta:
a) El que hem vist és preciós. / meravellós, fabulós, esplèndid
b) Quina llàstima! / Quina pena! / quin greu!
c) Volen conversar una estona. / xerrar
d) En aquella platja anaven despullats / nus
e) L‟obscuritat li fa molta por. / la foscor
f) La sala fa uns 4 metres d‟amplària. / amplada, amplitud
g) No puc sofrir que la gent tiri papers a terra! / suportar
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:
Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/031. guardonat: premiat / recompensat / reguardonat
2. atorga: concedeix / atribueix / dóna / cedeix / adjudica / lliura / reconeix
3. escassa: poca / minsa / reduïda / pobre / deficitària / faltada / mancada /
insuficient / mòdica
4. esvaeix: desfà / bat / derrota / dissipa / extingeix / esborra / fa desaparèixer
5. dificultats: els problemes / les afliccions / les barreres / els atzucacs / les
complicacions / els conflictes / les contrarietats / els contratemps / els
entrebancs / els inconvenients
6. època: era / període / edat / temps / etapa
7. en què: en la qual
acabament començament / cap /
inauguració / continuació / inici
contestar dir / acceptar / preguntar / interrogar / demanar
aprovació rebuig / refús abundant escàs / minso
augment resta / disminució / rebaixa / minva
amarg dolç / alegre
Exercicis de reforç
2. Escriu un antònim de cada mot
3. Relaciona cada paraula amb el seu antònim:
Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar,aprimar, descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir,escalfar, aclarir, baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir
apagar - encendre trobar - perdre connectar - desconnectar
comprar – vendre millorar - empitjorar cosir - descosir
refredar - escalfar pujar- baixar recordar - oblidar
augmentar - disminuir oferir - demanar embrutar- netejar
engreixar- aprimar entrar – sortir animar- desanimar
despullar -vestir afirmar - negar estirar - arronsar
afegir - treure separar - unir avançar- endarrerir
aïllar - comunicar amansir - embravir augmentar - minvar
4. Busqueu un antònim de les paraules següents afegint els prefixos negatius
des-, in-, im-, il- i anti-
prudència imprudència favorable desfavorable
ocupat desocupat transigent intransigent
solidari antisolidari carregat descarregat
mòbil immòbil correcció incorrecció
vertebrat invertebrat reglamentari antireglamentari
intoxicar desintoxicar possible impossible
inflamatori antiinflamatori mortal immortal
còmode incòmode ciclònic anticiclònic
legal il·legal capaç incapaç
arrelar desarrelar propi impropi
demòcrata antidemòcrata lògic il·lògic
lleial deslleial protegit desprotegit
5 Busca un sinònim per cada un dels mots marcats amb negreta:
a) El que hem vist és preciós. / meravellós, fabulós, esplèndid
b) Quina llàstima! / Quina pena! / quin greu!
c) Volen conversar una estona. / xerrar
d) En aquella platja anaven despullats / nus
e) L‟obscuritat li fa molta por. / la foscor
f) La sala fa uns 4 metres d‟amplària. / amplada, amplitud
g) No puc sofrir que la gent tiri papers a terra! / suportar
Perífrasis verbals (exercicis) (de: https://sites.google.com/site/totapedrafaparetcampoamor/perifrasis-verbals)
1. Corregeix els següents enunciats, si cal.
a) Tenim que defensar la natura.
b) Dona, a les eleccions has de votar la llista feminista.
c) És menester organitzar-nos a les fàbriques.
d) És precís invertir al camp valencià.
e) És necessari votar per la pau.
f) Hi ha que canviar de govern.
2. Forma frases emprant les expressions que hem vist: CALDRE, SER MENESTER, SER NECESSARI, HAVER DE.
a) Els xiquets (PODER) estudiar.
b) El cotxe (ESTAR) net.
c) Tu (PRESENTAR-TE) a l’examen.
d) Jo (CONVIDAR) els veïns a sopar.
3. Corregeix les frases següents.
a) Si no tinc temps d’acabar el treball, igual no em presente a l’examen..
b) No sé qui ha telefonat. Igual era el teu germà.
c) Si hagueres anat al concert d’anit, igual t’’hauries avorrit.
d) Si aprovem tot el curs al juny, igual ens n’anem de vacances a Mallorca.
e) Més val que demanes hora perquèe igual véns i no trobes ningú.
4. Transforma les frases següents segons el model.
ex: Crec que eren les onze ® Devien ser les onze.
a) Pense que té vint anys.
b) Probablement ha vingut amb tren
c) És possible que no haja trobat entrades.
d) Crec que era la nova professora d’anglés.
e) Possiblement sóc la persona més feliç del món.
f) Aquell concert va ser probablement el millor de l’any.
5. Tradueix al català les següents expressions.
a) Tenía que irme. Era preciso que me fuera.
b) Ho tendràs que preocuparte. No serà preciso que te preocupes.
c) Usted tendría que calmarse. Ustedes deberían calmarse.
d) Usted debería llevar gafas.
e) Debe de ser muy tarde, ¿no crees?
f) Debieron de ganar mucho dinero.
g) Probablemente ya no vendrán tan tarde como es.
6. Corregeix les frases, si cal.
a) Hi ha que posar-se d’acord.
b) Hi havia quue fer-ho
c) Els vassalls tenien que inclinar-se davant la voluntat del senyor feudal.
d) No era precís que us molestéssiu. Seu t’hauràs cansat de tant caminar.
e) Ara ja seran les cinc de la vesprada.
f) Ja haureu observat que des de fa dos anys no en parle.
g) Qui ha arribat? Seran els estudiants.
h) Seria el soroll del vent el que em va despertar.
i) Serien vetllades molt agradables, oi?, les que passares en companyia d’ella.
j) Ja que m’ho demaneu, vaig a dir-vos la veritat.
k) Anem a trucar-li tot seguit.
l) Ell govern va publicar un decret sobre l'ensenyament.
m) La comissió va a reunir-se demà.
(obligació)
7. Aquestes frases contenen una expressió d’obligació personal. transforma-les de manera que s’expresse l’obligació en forma impersonal.
Exemple: Maria hauria de cuidar-se més ®Hom hauria de cuidar-se més.
a) No heu de tenir por al selectiu
b) Cal que visites els avis per Nadals
c) El regidor ho havia de fer i ho va fer
d) Jo no havia d’haver-hi cedit
e) Haurem d’espavilar-nos!
8. Ara hauràs de fer el mateix però a la inversa.
a) S’han de tenir en compte els diners
b) Hom haurà de posar-hi remi
c) Calia fer-li un favor
d) No s’havia d’haver dit això
e) Ha calgut avisar-la
9. Localitza i esmena els errors.
a) Quan les coses van malament no hi ha que amoïnar-se.
b) Hi havia que cridar eel ferrater per arreglar el pany
c) Teniu que acompanyar-nos i que fer-nos el favor
d) I ara, què tenim de fer?
e) Deus anar a correus abans de les cinc de la vesprada
(probabilitat)
10. Uneix aquestes frases de manera que continguen una perífrasi verbal de probabilitat.
Exemple: Maria té la cara trista. Sembla cansada ® Maria deu estar cansada perquè té la cara trista.
a) Els carrers estan banyats. Ha plogut.
b) Va suspendre. No va estudiar molt.
c) Sembla jove. Aparenta uns vint-i-cinc anys.
d) Passaven de les cinc i el tren no havia arribat. Segurament s’havia avariat.
e) Crec que passava la mitjanit. No se sentia res pel carrer.
11. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi haja algun accent o alguna altra falta dissimulada).
Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però, ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)