QÜETIONS DE LITERATURA (les sis primeres que entren en el primer examen) (extretes del bloc del cap de departament de València del nostre institut)

1. Explica en quina mesurael context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70condiciona la producció narrativa de l'època.

2. Explica lescaracterístiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

3. La producció literàriade Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acordamb aquesta asseveració? Explica per què.

4. Què destacaries de lanarrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de lesnovetats en la tècnica literària i del context sociocultural.   Proposta Un poc més resumida

5. Explica en quina mesurala narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i ambquins recursos literaris ho fa.  Propostamés extensa

6. Descriu les tendènciesmés rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins afinals dels anys 70. Proposta més breu

FITXA DE MILLORA ESCRITA (un exemple tret d'una redacció del grup)

FITXA DE MILLORA ESCRITA

1) Accentuació
Despres: DESPRÉS

3) Apostrofació, contraccions i guionet
de instal.lar: D'INSTAL.LAR
per el coll: PEL COLL

5) Consonantisme
s'ho pasà: S'HO PASSÀ

6) Morfologia (verbs, pronoms, articles, determinants...)

li se: SE LI

anar'n: ANAREN

7) Sintaxi (relatius, perífrasis, preposicions, connectors...)

quedà en la seua cosina: QUEDÀ AMB LA SEUA COSINA

per lo bonica que anava: DE TAN BONICA QUE ANAVA (ERA)

se n'assabentà que estava: S'ASSABENTÀ QUE ESTAVA

9) Puntuació (majúscules, oracions mal construïdes, signes de puntuació....)
Al eixir: EN EIXIR

QÜESTIONS DE LITERATURA (la serp blanca, notes de lectura i altres històries d'Enric Iborra)

Ací us deixe les sis primeres qüestions per a la prova de la primera avaluació. han estat elaborades per Enric Iborra)

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època

2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocul­tural

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa

6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70

PROVA DE PRONOMS FEBLES (preguntes i respostes)

PROVA DE PRONOMINALITZACIÓ PRIMERA AVALUACIÓ

NOM I COGNOMS:

CURS 2n B (BATXILLERAT)

1a) Substitueix tots els complements de les frases següents. Fes-ho davant i darrere el verb quan siga possible. En les frases en què hi haja complements subratllats cal que substituesques només aquests. 30 encerts: 5 punts; 25 encerts 3’7 punts; 20 encerts: 2’5 punts; 15 encerts: 1’2 punts; 10 encerts: 0’5 punts; 5 encerts: 0’3; 4 encerts: 0’2; 3 encerts: 0’1

a)    De l’interior del caixó escull la camisa.

b)    Estava dissenyant projectes per a Damià i per a tu.

c)    Fes per a nosaltres que les coses funcionen.

d)    Eixugava aquelles tovalloles a l’alcavor per a mi.

e)    Embolica amb paper l’esmorzar per a Laura i per a mi.

f)     Sempre que plou condueix la motocicleta amb precaució per l’autovia.

g)    Adés Lluís ha preparat aquestes cartes per a  Glòria.

h)    Vam enginyar eixes respostes a nosaltres mateixos. 

i)      Arnau agafa fil de cosir per a Mireia i Blanca.

j)      Joan  trenaria les trenes per a si mateix al pastim.

k)    No sabien que Potries estava a La Safor.

l)      Despús-demà semblarà un artista.

m)  Vaig creure en les teues suposicions a ulls clucs.

n)    Centi despatxa quinze pastes per a tu.

      o) Per molt que aprenguen de tu no aconseguiran mai arribar a les teues fites.

2a) Substitueix els pronoms febles següents per complements adequats en frases amb sentit. Puntuació:  cada frase bé val 3 dècimes

a)    M’ho:

b)    Els els:

c)    Ens hi:

d)    Te’ls ha donat:

e)    Us el:

3a)  Indica la funció sintàctica, l’element a què fan referència i si són anafòrics o catafòrics dels pronoms en negreta i subratllats. 11 pronoms bé: 3’5 p; 10: 3’1; 9: 2’7; 8: 2’3; 7: 1’8; 6: 1’3; 5: 0’8; 4: 0’3; 3: 0’2; 2: 0’1

INTEL•LECTUAL 
Què en perdura avui d’Erasme? El nom, solament. O quasi solament el nom. Amb prou feines si un parell d’escrits seus aconsegueixen encara fer-se llegir. L’oblit del llatí i l’oblit del cristianisme han significat també l’oblit per a l’obra del Rotterdamès, que tenia les seves arrels en la vigència de l’un i en l’eficàcia de l’altre. El lector actual, si és curiós i no disposa de textos més urgents, s’empassarà sense esforç, potser amb interès, l’Elogi de la follia, perquè la sàtira, àdhuc quan va adreçada contra fantasmes, sempre resulta entretinguda. I no seria infructuós de fullejar, de tant en tant, l’animosa Querela pacis, ara, en temps inclinat a l’excitació bèl•lica, puix que hi trobaríem —com en algun opuscle, així mateix postergat pels anys, del nostre Vives— una lliçó venerable i ponderada. Ja no sé, però, si l’Enchiridion sabria retenir la nostra atenció: la meva, almenys, no. Dels altres llibres erasmians —glosses i traduccions bíbliques i patrístiques, epistolari, papers de polèmica—, els títols i els temes serien suficients per a apartar-nos-en, per a descoratjar-nos de la seva lectura, a les persones com jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d’Erasme perdura, i perdura amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia i de mera inèrcia, que sol prolongar en la memòria de les generacions un prestigi abans viu però ja caducat; es tracta d’alguna cosa més: d’una fama, present i directa, viva, d’exemplaritat. L’home, l’home Erasme, l’actitud intel•lectual que identificà amb la seva vida, és el que nosaltres seguim admirant. En el santoral laic del món contemporani, l’humanista de Rotterdam ocupa un lloc concret, i hi rep les devocions més o menys apressades dels seus companys de professió en el segle XX: vull dir, d’aquells intel•lectuals que, no compromesos del tot amb un partit o una església, es reserven, amb no pocs escrúpols, l’adjectiu de «liberals». Una primera raó que ens fa d’Erasme un veritable germà de destí és el drama mateix de la seva activitat d’escriptor. Sens dubte, en una altra època, més tranquil•la o sòlida que la nostra, això no hauria estat tan evident. No sempre l’intel•lectual s’ha vist en la immediata necessitat d’optar, i de decidir-se entre les faccions combatents que escindeixen la seva societat. El començ del XVI s’assemblava, en això, als nostres dies. Erasme hagué d’enfrontar-se amb un moment de revolució —de revolució religiosa aleshores— com l’intel•lectual d’avui —amb una revolució social—, i en tots dos casos el mateix fet de la revolució i de les seves conseqüències, estrany en part als plantejaments que en pogués fer l’escriptor, se li imposa durament. Roma i Luter, cadascú per la seva banda, exigiran d’Erasme una adhesió declarada a favor, és clar, de la pròpia posició, i Erasme sap que la seva consciència li dicta, simultàniament i parcial, simpatia i animositat per cada costat de la pugna. Si veu en el frare rebel una esperança purificadora, veu alhora en l’Església romana la garantia institucional del cristianisme. Erasme no vacil•la ni s’hi inhibeix: vol conciliar, que és una cosa ben distinta; aspira a la síntesi que integri els valors positius —positius al seu criteri — detinguts per cada contendent. Quan, en els últims temps, s’ha llançat la consigna de l’engagement, la situació moral de la majoria dels escriptors contemporanis nostres ha esdevingut, d’alguna manera, paral•lela a la d’Erasme. Invitats o comminats pels bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi juguen, els intel•lectuals d’ara repeteixen l’aventura erasmiana, salvant —com és natural— les distàncies de tremp i de circumstància. [...] 
(Joan Fuster, Diccionari per a ociosos) 

RESPOSTES:

1) Recorda que solament calia donar una solució correcta (5/0,33)

a) La n’escull... escull-la’n

La n'escull de l'interior/ Escull-la'n de l'interior

b) Us n’estava dissenyant... estava dissenyant-vos-en

c) Fes-nos-ho

d) Me les hi eixugava

e) Ens l’hi embolica... embolica’ns-l’hi

f) Sempre que plou la hi condueix amb precaució/ per l’autovia... sempre que plou condueix-la-hi...

g) Adés Lluís li les ha preparat/des

h) Vam enginyar –nos-les... ens les vam enginyar

i) Arnau els n’agafa fil

j) Joan se les hi trenaria

k) No ho sabien... No sabien que Potries hi estava

l) Despús-demà ho semblarà

m) Vaig creure-hi a ulls clucs/ en les teues suposicions... hi vaig creure...

n) Centi te’n despatxa quinze

o) Per molt que n’aprenguen no aconseguiran mai arribar-hi

2) Recorda que la frase havia de tindre sentit i estar correctament escrita: (1,5/0,3)

a) Ha deixat això per a mi

b) Maria dóna les llibretes als professors

c) Josep duu a nosaltres al cinema 

d) Pep ha donat els caramels per a tu 

e) Maria reescriu el poema per a vosaltres

3) En aquest cas sí he aplicat la puntuació corresponent: 

Pronom	Funció sintàctica	Element a què fa referència	Anafòric/ catafòric
en	CRV	d'Erasme	Catafòric
-se	Reflexiu	pels escrits mateixos	Anafòric
hi	CCLloc	en la Querela pacis	Anafòric
-en	CRV	dels altres llibres erasmians	Anafòric
-nos	CD	a les persones com jo	Catafòric
es	impersonal	això mateix	anafòric
hi	CCL	en el santoral laic del món contemporani	Anafòric
es	CD	(a) ells mateixos	Anafòric
li	CI	a Erasme	Anafòric
hi	CRV	en la pugna	anafòric
hi	CCL	en la 'guerra'	anafòric

Eexrcici de pronoms febles (extret del bloc del cap de departament del nostre institut, en Josep Alandete)

*Indica la funció sintàctica, l’element a què fan referència i si són anafòrics o catafòrics dels pronoms en negreta i subratllats del text següent:

SENYORS ALTERATS, ENS PODEM TROBAR AL CAMP DE L'HUMOR?

DESCLOT

Aquesta sisena -abans cinquena- columna té un tall habitual irònic. La ironia és la darrera arma de l'ésser humà. Una arma habitualment en mans dels dèbils, d'aquells que no manen. Qui mana -o se sent fort- no practica la ironia. Fa burla i la fa cruel, en el millor dels casos. Articulistes i escriptors irònics tenen cada vegada menys futur. Tot es malinterpreta. Abans-d'ahir, per exemple, el subsecretari de Defensa, Justo Zambrana, va enviar una carta al magistrat que ha decidit arxivar la denúncia del ministre José Bono contra Iu Forn retraient-li que ell no hi percep "ironia", en l'article en qüestió. Senyor Zambrana, no s'hi esforci. N'hi ha que no la perceben mai. N'hi ha que es trenquen un budell abans de somriure. I la ironia -és cert- demana complicitat. Cada vegada n'hi ha menys, de còmplices. Cada vegada hi ha més gent disposada a convertir els seus valors en suma teologia i disposada a defensar-los amb violència. Potser no hi haurà xoc de civilitzacions, però comença a insinuar-se l'agonia de la ironia. Aquest cronista, per exemple, ha decidit avui no fer-ne. El portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, Mohamed Halmoul, va afirmar ahir en aquest diari que les caricatures que ha publicat alguna premsa europea sobre Mahoma comporten una "profanació que ha ferit els sentiments dels musulmans". Tot seguit remata que "cal el debat i el coneixement mutu per afrontar el futur". Halmoul és un moderat, si comparem la seva reacció amb les que han anat escampant-se aquests dies per tot l'Islam. I per això potser sí que es pot parlar amb ell. Senyor portaveu, debatem: l'únic lloc on es poden trobar dos mons amb valors oposats sense esclafar-se és al camp de l'humor. El de l'honor acumula massa morts. Ens hi podem trobar?

(publicat al diari Avui, el 10 de febrer del 2006)

Pronom Funció sintàctica Element a què fa referència Anafòric/catafòric
se
es
-li
hi
hi
N’
la
N’
es
n’
-los
-ne
-se
-se
Ens
hi

Fonètica Sintàctica: consonantisme (facilitada per Santi Joanot Martorell)

En català a final de síl·laba o de paraula es realitzen els sons sords.

Adob          [ p ]

Fred           [ t  ]

Amarg        [  k ]     

Pas             [ s ]

Pots          [ ts ]

     Peix           [ ʃ ]

Vaig          [ t ʃ ]

El contacte entre sons provoca alguns canvis:

a) Qualsevol consonant seguida de consonant sonora és sempre sonora.

Capgirar         [ b ]

Objecte          [ b ]

Administrar    [ d ]

Èczema           [ g ]

Esdevenir       [ z  ]

Pots venir   [ dz ]

Vaig guanyar   [ dƷ ]

És bo    [ z ]

Peix blau          [ Ʒ ]

Adjectiu    [ d ]

b)   Les consonants fricatives o africades quan la paraula següent comença per vocal es fan sonores.

Els aiguats  [ z ]

Les ànimes  [ z ]

Pots entrar   [ dz  ]

Vaig anar-hi  [ dƷ ]

Peix ample    [ Ʒ ]

c)   Les nasals adopten el lloc d’articulació de la consonant que ve al darrere.

Un pot   [ m ]

Un fil    [ ɱ ]

Un dia   [ ņ ]

Un sol  [ n ]

Un llapis  [ ɲ ]

Un gol  [ ŋ ]

d)   Emmudiments: (aplicables segons varietats lingüístiques -dialectes-)

• La “t” o la “d” no es pronuncien a final de paraula després de “l” o “n”, la “b”. I la “p” tampoc després d’”m”.

alt   [ál]     cant   [cán]       amb     [əm]

• La “s” no es pronuncia a la paraula “aquest” o quan la paraula següent comença per “r”  “s” o “palatal”.

els rius [əl ríws]    els cims  [əl síms]     els jocs     [əl Ʒɔks]

    

• La “r” no sol pronunciar-se a final de paraula.

e)   Assimilacions: 

• La “t” del grups “tll” , “tl” i “tm” es pronuncia   [λ ] ,  [ l ]  i [m] respectivament

f) Geminacions: (aplicables segons varietats lingüístiques -dialectes-)

• El grup   “bl”  i “gl” es pronuncien “bbl”   i “ggl” respectivament