La distribució de la e i la o obertes (teoria)

Encara que el sistema vocàlic tònic presenta e oberta [E] i e tancada [e] i o oberta [O] i o tancada [o], només hi ha un grafema, e i o, per a representar cada una de les dos parelles respectivament, de manera que, si una d’aquestes vocals no porta accent gràfic, l’ortografia no permet distingir si es tracta de la vocal oberta o de la tancada. Per aquest motiu, i perquè l’obertura de la e i de la o és una característica general de la nostra llengua, és convenient donar unes orientacions generals que permeten diferenciar quan són obertes o tancades les vocals e i o tòniques.

Com a norma general, la lletra e es pronuncia oberta [E] en els casos següents:

a) Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit, obsequi (però és tancada en algunes paraules com església, sépia, Dénia o séquia).

b) Quan la vocal de la síl·laba següent és una u: cèl·lula, fècula, ingenu, molècula, perpetu.

c) En quasi totes les paraules esdrúixoles: anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola, rèplica (però és tancada en algunes paraules com llémena, témpores o térbola).

d) En la major part de cultismes: acèfal, clavicèmbal, elèctrode, espècimen, telègraf (però és tancada en les paraules acabades en -edre, -ense, -teca o -tema: poliedre, castrense, biblioteca o teorema).

e) En paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, afecte, correcte, respecte; recepta, concepte, excepte, precepte (però és tancada en les formes del verb reptar accentuades en el radical).

f) Davant de l o l·l: arrel, cel, cruel, empelt, fel; novel·la, parcel·la (però és tancada en algunes paraules com belga o selva).

g) Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.

h) Davant de r seguida de consonant: cert, comerç, ert, hivern, perdre, verd, verge (en canvi, si seguix una labial o una velar, la e sol ser tancada: ferm, herba, serp, terme; cerca, cercle, perca, verga).

i) En noms i adjectius amb el grup -ndr- i en el verb encendre: cendra, divendres, gendre (però és tancada en els infinitius acabats en -endre, com defendre, entendre, prendre i vendre, i en la seua lexió).

j) En algunes paraules que tenen el diftong eu: preu, deu, europeu, fideu, peu, trofeu, seu (però és tancada en algunes paraules com creu, greu o meu).

k) En alguns noms propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.

OBSERVACIÓ: Per excepció, en les paraules què, perquè i València, i en altres casos (època, sèrie, etc.) la e es pronuncia tancada.

Com a norma general, la lletra o es pronuncia oberta [O] en els casos següents:

a) Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: elogi, lògica, misogin, mòrbid, odi, oli, tònic.

b) Quan la vocal de la síl·laba següent és una u: còmput, cònjuge, corpus, mòdul.

c) En la majoria de paraules esdrúixoles: apòstata, còlera, còmoda, còmplice, nòmada, pòlissa (però és tancada en algunes paraules com fórmula, góndola, pólvora, tómbola o tórtora).

d) En la majoria dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (però és tancada en algunes paraules acabades en els sufixos -forme o -oma, com pluriforme o glaucoma).

e) En algunes paraules acabades en -os: arròs, espòs, gros, mos, terròs (però és tancada en els adjectius acabats en el sufix -ós, com animós, enfadós o poregós).

f) En algunes paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa (però és tancada en algunes paraules com glucosa, rabosa o sosa).

g) En les paraules que presenten les terminacions següents:

-oc, -oca: albercoc, foc, groc; bajoca, lloca, oca (però és tancada en algunes paraules com boc, boca o moca).

-ofa: carxofa, estrofa, Moncofa.

-oig, -oja: boig, goig, roig; boja, roja (però és tancada en la paraula estoig).

-ol, -ola: bunyol, caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola, revola, tremola (però és tancada en algunes paraules com bola, cola o gola).

-oldre: absoldre, moldre, resoldre.

-olt, -olta: desimbolt, solt; mòlta, volta (però és tancada en algunes paraules com molt o escolta).

-pondre: compondre, correspondre, respondre.

-ort, -orta: esport, fort, sort, tort; horta, porta.

-ossa: brossa, carrossa, destrossa (però és tancada en algunes paraules com bossa o gossa).

-ost, -osta: cost, impost, pressupost, rebost; crosta, posta (però és tancada en algunes paraules com agost o angost).

-ot, -ota: clot, devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota (però és tancada en algunes paraules com bot, nebot, bota o gota).

h) En la majoria de paraules que tenen el diftong oi: Alcoi, almoina, boira, heroi, troica (però és tancada en algunes paraules acabades en -oix, com coix o moix).

i) En la majoria de paraules que tenen el diftong ou: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou (però és tancada en alguna paraula com sou [del verb ‘ser’] i en alguna altra presenta alternança en l’obertura de la vocal o, com pou [pów] o [pÓw]).

j) En els participis dels verbs cloure i els seus composts: desclòs, exclòs, inclòs, reclòs (però és tancada en els participis del verb fondre i composts, com fos, confós, difós o infós).

k) En els pronoms demostratius neutres i en els monosíl·labs i els seus composts acabats en -o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò.

OBSERVACIÓ: Per excepció, la conjunció però presenta també, sovint, la pronunciació amb o àtona [péro].