En català a final de síl·laba o de paraula es realitzen els sons sords.
Adob [ p ]
Fred [ t ]
Amarg [ k ]
Pas [ s ]
Pots [ ts ]
Peix [ ʃ ]
Vaig [ t ʃ ]
El contacte entre sons provoca alguns canvis:
a) Qualsevol consonant seguida de consonant sonora és sempre sonora.
Capgirar [ b ]
Objecte [ b ]
Administrar [ d ]
Èczema [ g ]
Esdevenir [ z ]
Pots venir [ dz ]
Vaig guanyar [ dƷ ]
És bo [ z ]
Peix blau [ Ʒ ]
Adjectiu [ d ]
b) Les consonants fricatives o africades quan la paraula següent comença per vocal es fan sonores.
Els aiguats [ z ]
Les ànimes [ z ]
Pots entrar [ dz ]
Vaig anar-hi [ dƷ ]
Peix ample [ Ʒ ]
c) Les nasals adopten el lloc d’articulació de la consonant que ve al darrere.
Un pot [ m ]
Un fil [ ɱ ]
Un dia [ ņ ]
Un sol [ n ]
Un llapis [ ɲ ]
Un gol [ ŋ ]
d) Emmudiments: (aplicables segons varietats lingüístiques -dialectes-)
- La “t” o la “d” no es pronuncien a final de paraula després de “l” o “n”, la “b”. I la “p” tampoc després d’”m”.
alt [ál] cant [cán] amb [əm]
- La “s” no es pronuncia a la paraula “aquest” o quan la paraula següent comença per “r” “s” o “palatal”.
els rius [əl ríws] els cims [əl síms] els jocs [əl Ʒɔks]
- La “r” no sol pronunciar-se a final de paraula.
e) Assimilacions:
- La “t” del grups “tll” , “tl” i “tm” es pronuncia [λ ] , [ l ] i [m] respectivament
f) Geminacions: (aplicables segons varietats lingüístiques -dialectes-)
- El grup “bl” i “gl” es pronuncien “bbl” i “ggl” respectivament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada