dilluns, 26 de maig del 2014
dijous, 17 d’abril del 2014
EXERCICI DE PAU (CAL DUR-LO FET EL PRIMER DIA DE CLASSE DEL 3r TRIMESTRE)
Al marge de la vocació?, d'Andreu Ibarz (Butlletí BLANQUERNA)
Per segon curs, he impartit unes sessions d'orientació
universitària adreçades a pares. Durant el torn de diàleg he constatat
preguntes reiterades i una, en especial, m'ha fet pensar. Alguns progenitors
apel·len a una època no gaire llunyana en què hom parlava de la vocació.
Vocació de mestre, metge, veterinari, químic, advocat, periodista, etc.
D'alguna manera, "el fet de tenir vocació o de sentir-la facilitava molt
les coses", afirmen. "Què ha passat amb això de la vocació?", m'han
preguntat.
Combrego amb la idea que es tracta d'un concepte poc en ús
llevat dels àmbits educatiu, artístic i religiós. Els temps canvien i
probablement al darrere d'aquesta mena de declivi hi ha un seguit de factors
relacionats amb la cultura contemporània: la immediatesa i la hipervaloració
del present; la complexitat del món i la consegüent desorientació; la
fragmentació dels escenaris de la vida personal i una certa incapacitat
d'auscultar el propi interior; el canvi continu i l'enorme transformació de
tots els camps professionals; la preocupació prioritària davant el binomi
feina-atur, etc.
Què es pot fer davant d'aquesta tendència? Blanquerna-URL no
pot quedar-se al marge del desvetllament de la vocació, tot i que convingui
preveure nous paràmetres. Caldrà, per exemple, acceptar el ritme que de facto
tenen els estudiants quan arriben a la universitat, atès que molts d'ells o no
n'han sentit a parlar o no l'han descobert. Suposarà enfocar la vocació des
d'una perspectiva més holística entesa com a projecte d'humanització i de
ciutadania, en què la professió signifiqui un element aglutinador d'interessos
i capacitats, i un instrument per al creixement personal i del bé comú. És a
dir, una intencionalitat engrescadora i focalitzadora per "guanyar-se la
vida" en sentit profund. La vocació comporta una crida a la recreació, la
innovació o l'adaptació del rol professional abans que la pura reiteració, i
això s'afavoreix en la nostra universitat amb el contacte de primera mà amb
professionals vocacionals. Hem de respectar cada full de ruta personal, però és
evident que predisposar-se a descobrir i viure una vocació és pensar en gran.
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: (1 punt) Cada resposta malament descompta 0,25.
Per segon curs, : sorda o sonora?
llevat dels àmbits: sorda o sonora?
Què es pot fer davant d'aquesta tendència?: hi ha elisió d'alguna vocal? quina?
religiós: sorda o sonora?
b) Digueu la funció sintàctica que fan les estructures subratllades en les frases següents; després, torneu a escriure les frases substituint les estructures subratllades pel pronom feble que corresponga a cada cas. (1 punt)
1. Blanquerna-URL no pot quedar-se al marge del desvetllament de la vocació
2. Hem de respectar cada full de ruta personal
3. però és evident que predisposar-se a descobrir i viure una vocació és pensar en gran
4. Combrego amb la idea que es tracta d'un concepte
c) Escriviu un sinònim dels mots segÜents, d'acord amb el significat que prenen al text. (1 punt)
vocació:
orientació:
tendència:
engrescadora:
3. Expressió i reflexió crítica (4 punts)
a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (Extensió: 150 mots)
b) Escriu un article d'opinió amb el títol "Les xarxes socials" (Extensió: 150 mots)
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: (1 punt) Cada resposta malament descompta 0,25.
Per segon curs, : sorda o sonora?
llevat dels àmbits: sorda o sonora?
Què es pot fer davant d'aquesta tendència?: hi ha elisió d'alguna vocal? quina?
religiós: sorda o sonora?
b) Digueu la funció sintàctica que fan les estructures subratllades en les frases següents; després, torneu a escriure les frases substituint les estructures subratllades pel pronom feble que corresponga a cada cas. (1 punt)
1. Blanquerna-URL no pot quedar-se al marge del desvetllament de la vocació
2. Hem de respectar cada full de ruta personal
3. però és evident que predisposar-se a descobrir i viure una vocació és pensar en gran
4. Combrego amb la idea que es tracta d'un concepte
c) Escriviu un sinònim dels mots segÜents, d'acord amb el significat que prenen al text. (1 punt)
vocació:
orientació:
tendència:
engrescadora:
3. Expressió i reflexió crítica (4 punts)
a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (Extensió: 150 mots)
b) Escriu un article d'opinió amb el títol "Les xarxes socials" (Extensió: 150 mots)
dilluns, 7 d’abril del 2014
PROVA DE VERBS
Ací teniu la prova de verbs del dia 02/04/2014:
Si punxeu damunt es fa més gran. Només els tinga corregits penjaré les respostes.
Si punxeu damunt es fa més gran. Només els tinga corregits penjaré les respostes.
dijous, 3 d’abril del 2014
DICCIONARI DE SINÒNIMS
En aquest enllaç trobaràs un diccionari de sinònims i frases fetes. És de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA.
dimarts, 1 d’abril del 2014
dissabte, 29 de març del 2014
DATES DE LA 3a AVALUACIÓ (CURS 2013/20134)
DATES DE LA SEGONA AVALUACIÓ
CURS 2n BATXILLERAT
GRUP B
AVALUACIÓ: 29/05/14
UP: 28/05/14
PROVA DE VERBS
DIMECRES
02/04/2014
LLIBRE DE LECTURA (TREBALL ESCRIT)
PROVA DE VERBS
DIMECRES
02/04/2014
LLIBRE DE LECTURA (TREBALL ESCRIT)
DILLUNS
5 de maig de 2014
5 de maig de 2014
PROVA D’AVALUACIÓ
DILLUNS
12 de maig de 2014
LLIBRETA
DILLUNS
DILLUNS
23 de maig de 2014
TOTS ELS TREBALLS VOLUNTARIS, LLIBRES DE LECTURA, ETC. S’HAURAN DE LLIURAR, COM A DATA LÍMIT, EL DIA 16 DE MAIG DEL 2004
L'avaluació va des del dia 1/03/2014 fins al 30/05/2014
L'avaluació va des del dia 1/03/2014 fins al 30/05/2014
diumenge, 23 de març del 2014
MÉS EXERCICIS (de reforç)
Lèxic - Precisió lèxica
1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.
a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el
(tret/dispar) de sortida.
Marc sociolingüístic
1. Marca amb una creu si els enunciats següents són vertaders (V) o falsos (F)
La varietat estàndard facilita la intercomprensió dels parlants de
grups socials o territoris diferents d'una mateixa llengua.
En català, els dialectes es classifiquen en dos grans blocs: català
oriental i català occidental.
El lleidatà i el valencià pertanyen al català oriental.
El català deriva del llatí culte.
El català és llengua pròpia, però no oficial, de Catalunya.
Els parlars orientals pronuncien les vocals a i e en posició àtona
amb un mateix so anomenat vocal neutra.
L'article salat és propi del dialecte balear.
L'article "lo" és propi del dialecte central.
La primera persona del present d'indicatiu es conjuga amb o, en el
dialecte central. Per exemple: jo canto. En canvi en el dialecte
valencià es conjuga amb e. Per exemple: jo cante.
2.Marca amb una creu si els enunciats següents són vertaders (V) o falsos (F):
El català és una llengua que deriva del llatí vulgar.
Les llengües oficials a Catalunya són el català i el castellà.
Les llengües pròpies a Catalunya són el català i el castellà.
Al segle IV ja es parlava català.
El català parlat a la Franja de Ponent és el valencià.
La normativa actual de la llengua catalana la fixa l’Institut
d’Estudis Catalans.
El català es divideix en dos grans blocs dialectals: l'occidental
i l'oriental.
Tirant lo Blanc és el primer text escrit en català.
El segle d'or de la literatura catalana és el segle XIX.
Els Decrets de Nova Planta van significar la supressió de
totes les institucions pròpies de Catalunya i la imposició de la
llengua castellana.
El català es parla a quatre estats, tot i que no sigui oficial en
tots ells.
L'autor del primer diccionari normatiu en català va ser Ramon
Llull.
3. Marca amb una creu la resposta correcta.
4. L’alguerès és el dialecte català més
a) occidental
b) oriental
c) central
5. L’estàndard és...
a) la llengua de la premsa escrita
b) la varietat neutra i funcional per a la intercomprensió de tots els
parlants
c) la llengua que parlen els més ancians d’un territori
6. Els lleidatans parlen...
a) central
b) nord-occidental
c) baleàric
d) valencià
7. Pels altaveus dels Ferrocarrils Catalans se sent: “Els comuniquem que el
proper tren no admet passatge. Disculpin les molèsties”. El text...
a) no s’adequa als destinataris
b) és d’argot
c) s’adreça a qualsevol receptor en un llenguatge formal
8. En quin dialecte eixida i així les primeres dues vocals sonen igual?
a) central
b) valencià
c) nord-occidental
Subscriure's a:
Missatges (Atom)