EXERCICI DE PAU (CAL DUR-LO FET EL PRIMER DIA DE CLASSE DEL 3r TRIMESTRE)

Al marge de la vocació?, d'Andreu Ibarz (Butlletí BLANQUERNA)

Per segon curs, he impartit unes sessions d'orientació universitària adreçades a pares. Durant el torn de diàleg he constatat preguntes reiterades i una, en especial, m'ha fet pensar. Alguns progenitors apel·len a una època no gaire llunyana en què hom parlava de la vocació. Vocació de mestre, metge, veterinari, químic, advocat, periodista, etc. D'alguna manera, "el fet de tenir vocació o de sentir-la facilitava molt les coses", afirmen. "Què ha passat amb això de la vocació?", m'han preguntat.

Combrego amb la idea que es tracta d'un concepte poc en ús llevat dels àmbits educatiu, artístic i religiós. Els temps canvien i probablement al darrere d'aquesta mena de declivi hi ha un seguit de factors relacionats amb la cultura contemporània: la immediatesa i la hipervaloració del present; la complexitat del món i la consegüent desorientació; la fragmentació dels escenaris de la vida personal i una certa incapacitat d'auscultar el propi interior; el canvi continu i l'enorme transformació de tots els camps professionals; la preocupació prioritària davant el binomi feina-atur, etc.

Què es pot fer davant d'aquesta tendència? Blanquerna-URL no pot quedar-se al marge del desvetllament de la vocació, tot i que convingui preveure nous paràmetres. Caldrà, per exemple, acceptar el ritme que de facto tenen els estudiants quan arriben a la universitat, atès que molts d'ells o no n'han sentit a parlar o no l'han descobert. Suposarà enfocar la vocació des d'una perspectiva més holística entesa com a projecte d'humanització i de ciutadania, en què la professió signifiqui un element aglutinador d'interessos i capacitats, i un instrument per al creixement personal i del bé comú. És a dir, una intencionalitat engrescadora i focalitzadora per "guanyar-se la vida" en sentit profund. La vocació comporta una crida a la recreació, la innovació o l'adaptació del rol professional abans que la pura reiteració, i això s'afavoreix en la nostra universitat amb el contacte de primera mà amb professionals vocacionals. Hem de respectar cada full de ruta personal, però és evident que predisposar-se a descobrir i viure una vocació és pensar en gran.

1. Comprensió del text

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.

2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

2. Anàlisi lingüística del text 

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: (1 punt) Cada resposta malament descompta 0,25.

Per segon curs, : sorda o sonora?
llevat dels àmbits: sorda o sonora?
Què es pot fer davant d'aquesta tendència?: hi ha elisió d'alguna vocal? quina?
religiós: sorda o sonora?

b) Digueu la funció sintàctica que fan les estructures subratllades en les frases següents; després, torneu a escriure les frases substituint les estructures subratllades pel pronom feble que corresponga a cada cas. (1 punt)

1. Blanquerna-URL no pot quedar-se al marge del desvetllament de la vocació
2.  Hem de respectar cada full de ruta personal
3.  però és evident que predisposar-se a descobrir i viure una vocació és pensar en gran
4. Combrego amb la idea que es tracta d'un concepte

c) Escriviu un sinònim dels mots segÜents, d'acord amb el significat que prenen al text. (1 punt)

vocació:
orientació:
tendència:
engrescadora:

3. Expressió i reflexió crítica (4 punts)

a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (Extensió: 150 mots) 

b) Escriu un article d'opinió amb el títol "Les xarxes socials" (Extensió: 150 mots)