Encara que el
sistema vocàlic tònic presenta e oberta [E] i e tancada [e] i o oberta [O] i o
tancada [o], només hi ha un grafema, e i o, per a representar cada una de les
dos parelles respectivament, de manera que, si una d’aquestes vocals no porta
accent gràfic, l’ortografia no permet distingir si es tracta de la vocal oberta
o de la tancada. Per aquest motiu, i perquè l’obertura de la e i de la o és una
característica general de la nostra llengua, és convenient donar unes
orientacions generals que permeten diferenciar quan són obertes o tancades les
vocals e i o tòniques.
Com a norma general, la lletra e es pronuncia
oberta [E] en els casos següents:
a) Quan la vocal de
la síl·laba següent és una i: conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit, obsequi
(però és tancada en algunes paraules com església, sépia, Dénia o séquia).
b) Quan la vocal de
la síl·laba següent és una u: cèl·lula, fècula, ingenu, molècula, perpetu.
c) En quasi totes
les paraules esdrúixoles: anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola, rèplica
(però és tancada en algunes paraules com llémena, témpores o térbola).
d) En la major part
de cultismes: acèfal, clavicèmbal, elèctrode, espècimen, telègraf (però és
tancada en les paraules acabades en -edre, -ense, -teca o -tema: poliedre,
castrense, biblioteca o teorema).
e) En paraules
acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, afecte, correcte, respecte;
recepta, concepte, excepte, precepte (però és tancada en les formes del verb
reptar accentuades en el radical).
f) Davant de l o
l·l: arrel, cel, cruel, empelt, fel; novel·la, parcel·la (però és tancada en
algunes paraules com belga o selva).
g) Davant de rr:
esquerre, ferro, guerra, serra, terra.
h) Davant de r
seguida de consonant: cert, comerç, ert, hivern, perdre, verd, verge (en canvi,
si seguix una labial o una velar, la e sol ser tancada: ferm, herba, serp,
terme; cerca, cercle, perca, verga).
i) En noms i
adjectius amb el grup -ndr- i en el verb encendre: cendra, divendres, gendre
(però és tancada en els infinitius acabats en -endre, com defendre, entendre,
prendre i vendre, i en la seua lexió).
j) En algunes
paraules que tenen el diftong eu: preu, deu, europeu, fideu, peu, trofeu, seu
(però és tancada en algunes paraules com creu, greu o meu).
k) En alguns noms
propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.
OBSERVACIÓ: Per excepció, en les
paraules què, perquè i València, i en altres casos (època, sèrie, etc.) la e es
pronuncia tancada.
Com a norma general, la lletra o es pronuncia
oberta [O] en els casos següents:
a) Quan la vocal de
la síl·laba següent és una i: elogi, lògica, misogin, mòrbid, odi, oli, tònic.
b) Quan la vocal de
la síl·laba següent és una u: còmput, cònjuge, corpus, mòdul.
c) En la majoria de
paraules esdrúixoles: apòstata, còlera, còmoda, còmplice, nòmada, pòlissa (però
és tancada en algunes paraules com fórmula, góndola, pólvora, tómbola o
tórtora).
d) En la majoria
dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (però és tancada en algunes
paraules acabades en els sufixos -forme o -oma, com pluriforme o glaucoma).
e) En algunes
paraules acabades en -os: arròs, espòs, gros, mos, terròs (però és tancada en
els adjectius acabats en el sufix -ós, com animós, enfadós o poregós).
f) En algunes
paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa (però és tancada en algunes
paraules com glucosa, rabosa o sosa).
g) En les paraules
que presenten les terminacions següents:
-oc, -oca:
albercoc, foc, groc; bajoca, lloca, oca (però és tancada en algunes paraules
com boc, boca o moca).
-ofa: carxofa,
estrofa, Moncofa.
-oig, -oja: boig,
goig, roig; boja, roja (però és tancada en la paraula estoig).
-ol, -ola: bunyol,
caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola, revola, tremola (però és
tancada en algunes paraules com bola, cola o gola).
-oldre: absoldre,
moldre, resoldre.
-olt, -olta:
desimbolt, solt; mòlta, volta (però és tancada en algunes paraules com molt o
escolta).
-pondre: compondre,
correspondre, respondre.
-ort, -orta:
esport, fort, sort, tort; horta, porta.
-ossa: brossa,
carrossa, destrossa (però és tancada en algunes paraules com bossa o gossa).
-ost, -osta: cost,
impost, pressupost, rebost; crosta, posta (però és tancada en algunes paraules
com agost o angost).
-ot, -ota: clot,
devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota (però és tancada en algunes
paraules com bot, nebot, bota o gota).
h) En la majoria de
paraules que tenen el diftong oi: Alcoi, almoina, boira, heroi, troica (però és
tancada en algunes paraules acabades en -oix, com coix o moix).
i) En la majoria de
paraules que tenen el diftong ou: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou,
sou (però és tancada en alguna paraula com sou [del verb ‘ser’] i en alguna
altra presenta alternança en l’obertura de la vocal o, com pou [pów] o [pÓw]).
j) En els
participis dels verbs cloure i els seus composts: desclòs, exclòs, inclòs,
reclòs (però és tancada en els participis del verb fondre i composts, com fos,
confós, difós o infós).
k) En els pronoms
demostratius neutres i en els monosíl·labs i els seus composts acabats en -o:
açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò.
OBSERVACIÓ: Per excepció, la
conjunció però presenta també, sovint, la pronunciació amb o àtona [péro].
