Els verbs irregulars els podeu trobar ací. I per, si vols més informació, ací te la deixe:
Els verbs irregulars
1. Irregularitats
ortogràfiques
1a conjugació
|
alternances
ortogràfiques/ dièresi
|
verbs acabats amb:
-car: tocar, picar...
-çar: començar, forçar...
-jar: rajar, apujar...
-gar: pagar, regar...
|
canvien la consonant de l’última síl·laba a
causa de la vocal següent:
toques,
piqueu...
comencen,
forcem...
ragen,
apuges...
pagueu,
reguem...
|
verbs acabats amb -iar / -uar:
copiar, estudiar, suar ...
|
duen dièresi en el present de subjuntiu:
copiï,
estudiïn, suïs... (varietat oriental)
|
2a
conjugació
|
alternança
a/e en el radical
|
verbs:
néixer, péixer, treure,
jeure, haver, fer, saber (oriental)
nàixer, péixer, traure, jaure, (occidental) |
l’arrel àtona s’escriu amb a:
naixerà,
paixia, trauríem,
jaieu,
faràs...
l’arrel tònica, segons la pronúncia:
neix,
treus, jeuen, (varietat oriental)
fa /
fet, hem / has ...
|
3a
conjugació
|
alternança
o/u en el radical
|
verbs:
collir, cosir, escopir,
sortir i
tossir
|
l’arrel àtona s’escriu amb o:
collirà,
escopia, sortirem...
l’arrel tònica s’escriu amb u:
cuso,
surten, no tussis... (varietat oriental) cus, surten, no tusses...
|
2. Irregularitats
morfològiques
La principal irregularitat morfològica és la velarització de l’arrel: arrel
reforçada amb una consonant velar (-c, -gu-). Si apareix el
so [k] a la 1a persona del present
d’indicatiu, la velarització es conserva en una sèrie de temps:
present
indicatiu
|
pret.
perfet simple
|
pres.
subjuntiu
|
imperf.
subjuntiu
|
jo aprenc
bec
conec
desaparec
duc
resolc
vinc
visc
|
aprenguí
beguí
coneguí
desapareguí
duguí
resolguí
vinguí
visquí
|
aprengui/aprenga
begui/bega
conegui/conega
desaparegui/desaparega
dugui(duga
resolgui/resolga
vingui/vinga
visqui/visca
|
aprengués/era
begués/era
conegués/era
desaparegués/era
dugués/era
resolgués/era
vingués/era
visqués/era
|
L’imperatiu
manté la consonant velar només en algunes persones.
tu
ell
/ ella
nosaltres
vosaltres
ells
/ elles
|
beu - coneix
begui/bega - conegui/conega
beguem - coneguem
beveu - coneixeu
beguin/beguen - coneguin/coneguen
|
1. Els verbs poder
i voler alternen la o i la u al radical igual que collir, cosir, escopir, sortir i tossir, però, a més, fan tot el present
de subjuntiu i l’imperatiu amb u (tant si l’arrel és tònica com si
és àtona):
pugui/puga, puguem, vulguis/vulgues, vulguem, vulgueu...
2. El verb donar
no es velaritza:
dono/done, doni/done, donessis/donares...
3. El verb escriure
s’aparta una mica dels models velaritzats en els temps següents:
• pret. perfet d’indicatiu:
escriví,
escrivires... (però també: escriguí,
escrigueres...)
• pret. imperfet de subjuntiu:
escrivís, escrivissis...
(però també: escrigués,
escriguessis...) escriguera, escrigueres, escriguera...
4. El participi no sempre conserva l’arrel velar:
aprenc - après
moc - mogut
molc - mòlt
caic - caigut
5. L’infinitiu i el
gerundi no es velaritzen mai:
poder, podent
saber, sabent...
Són, doncs, incorrectes les
formes:
"poguer", "poguent"
"sapiguer", "sapiguent"...
6. En el present d'indicatiu, l'accent prosòdic
dels verbs acabats amb -iar recau a la penúltima síl·laba.
canvia, estudia, elogia, pronuncia
7. Els verbs acabats
amb -ldre,
-ler, -ndre, -ure i -xer i els verbs poder, dir i dur
fan la 1a persona del singular del present
d'indicatiu acabada amb -c.
moldre ð molc moure ð moc poder ð puc
valer ð valc conèixer ð conec dir ð dic
prendre ð prenc creure ð crec dur ð duc
El subjuntiu present dels verbs anteriors acaba amb: -gui,
-guis, -gui,
-guem,
-gueu i -guin./ga/gues/ga/guem/gueu/guen
molgui, valguis, coneguis, diguis...
8. El present d'imperatiu només s'utilitza en
frases afirmatives.
beveu vi
veniu de seguida
apagueu el foc
A les frases negatives, s'utilitza el present de subjuntiu.
no
begueu
no cal que vingueu
no encengueu foc
Altres irregularitats
Conjugació del ver anar
ind.: vaig, vas, va,
anem, aneu, van
subj.: vagi, vagis,
vagi, anem, aneu, vagin/ vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen
imp.: vés, vagi-vaja,
anem, aneu, vagin-vagen
fut.: aniré, aniràs,
anirà, anirem, anireu, aniran
cond.: aniria,
aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien
Conjugació del verb estar
ind.: estic, estàs,
està, estem, esteu, estan
subj.: estigui-estiga,
estiguis-estigues, estigui-estiga, estiguem, estigueu, estiguin-estiguen
imp.: estigues,
estigui-estiga, estiguem, estigueu, estiguin-estiguen
fut.: estaré,
estaràs, estarà, estarem, estareu, estaran
cond.: estaria,
estaries, estaria, estaríem, estaríeu, estarien
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada