Els CC introduïts per la preposició “de” sempre es substitueixen per el pronom feble EN, menys els CC de manera i temps que sempre es substitueixen per HI.
Pot fer la funcions de:
a) Complement circumstancial de lloc, companyia, instrument o d’objecte (suplement), introduït per una
preposició que no siga “DE”:
• Encara treballes a la sabateria? No, ja no hi treballe.
CC de lloc
• Vaig al cinema amb Belén. (amb qui/què?)
CC de companyia
• T’agrada viatjar amb l’autobús? Sí, m’hi agrada viatjar molt.
CC de instrument
• Confia en mi. Hi confia.
Suplement (CRV) del verb
b) Complement circumstancial de manera i de temps, Alerta!, encara que vaja introduït per la preposició
“DE”:
• Caminava de gaidó. Hi caminava. (respon a la pregunta “com?” amb la preposició “de”)
CC de manera
• Mira de reüll. Sempre Hi mira. (respon a la pregunta “com?” amb la preposició “de”)
CC de manera
• Menja amb molta gana. Hi menja. (respon a la pregunta “com?” amb la preposició “de”)
CC de manera
• Caminava de gaidó. Hi caminava. (respon a la pregunta “com?” amb la preposició “de”)
CC de manera
• Han arribat de matí. Hi han arribat.
CC de temps
• Si tanqueu de dia, jo aniré de nit Si hi tanqueu, jo hi aniré.
CC de temps CC de temps
c) Complement predicatiu en verbs com anar, quedar-se, tornar-se, trobar-se, fer-se*,...
• Joan es troba tranquil Joan s’hi troba.
Complement predicatiu
• Joan va molt net Joan hi va.
Complement predicatiu
*Atenció!, el verb “fer” se substitueix per HI quan no té el significat de nomenar, elegir. Alerta!. El complement predicatiu es pareix a l’atribut però està menys “unit” [Joan és alt, Joan es troba cansat. Joan sempre és alt, però no sempre es troba cansat] i s’acosta al CC de manera ja que respon al la
pregunta “com?”.
• Joan és tranquil Joan ho és.
Atribut*
• Joan és molt net Joan ho és.
Atribut*
d) Pot acompanyar els verbs de percepció (veure-hi, sentir-hi, palpar-hi...) i al verb haver-hi com a impersonal:
Hi sents bé?
Hi ha un xic nou a classe.
e) Apareix en certes locucions lexicalitzades:
No s’hi val.
No t’hi amoïnes.
Ara no hi caic.
*Alerta!, els verbs SER, ESTAR, SEBLAR són verbs atributius. La substitució de l’atribut no es fa con si fóra un OD sinó que es fa amb el pronom feble HO.
• Joan és alt Joan ho és.
Atribut
• Joan és l’alt que hi ha a la cantonada Joan l’és que hi ha a la cantonada.
OD determinat
• Aquesta foto no és la del teu home Aquesta foto no l’és
OD determinat
• Elles són les millors amigues de Jordi Elles les són.
OD determinat
PD: La informació està extreta de: http://jaimesegundo.edu.gva.es/j2/documentos/departamentos/catala/GRAMATICA/PRONOMS%20FEBLES/HI,%20EL%20PRONOM%20FEBLE.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada