dimecres, 29 de gener del 2014

EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

Per si vols seguir practicant aquest apartat et deixe dos exercicis de pronoms febles:

1a) Substitueix tots els complements de les frases següents. 

a)    Escriu comentaris per a Micaela. 


b)    Vau lluir aquelles parets per a nosaltres.


c)    Ell mateixa va llegir el manual d’instruccions.


d)    Està dient a tu que tornes prompte.


e)    Han de confiar en les propostes del professor.


f)     Va portar aquell ordinador a Noruega


g)     Sembla un cantant.


h)    Ella mateixa va penedir dels errors.


i)       Estem comptant la puntuació per a elles.


j)      Bat cinc ous amb la forquilla.


k)    No va agradar l’argument de la pel·lícula a vosaltres.


l)      Regala eixos mòbils amb gust.


m)  Dels apunts extrau la informació.


n)    Oferirà l’entrada a la seua germana.


o)    Va alçar les flassades en l’armari per a mi.

2a) Escriu els pronoms febles corresponents en els buits. 

Agnés i jo estem vestint_____ per anar a un acte social. Com sempre, tinc dubtes sobre la vestimenta adequada...
-_____ pose esta camisa? – _____ he preguntat.
- Eixa, ni pensar_____. No ______ fas ni una bona – _____ ha respost Agnés.
- Dis_____  _____  una i _____  _____ posaré.
- Posa_____ esta altra.  Has d’anar mudat a la gala. No penses mai en eixes coses.
- Tens raó no _____ solc pensar. I _____ faig sense adonar_____  _____. Però els pantalons t’agraden?
- Sí, _____ enxisen. Els pantalons, sí que _____ has triat bé.
- Toca, sort que tot no _____ faig malament.

- Sí, si _____ encertes _____ endevines.

dimarts, 21 de gener del 2014

EXERCICI OBLIGATORI DE PRONOMS RELATIUS

Del text del P. Josep Miquel Bausset OSB, publicat a Vilaweb/Ontinyent (i que teniu fotocopiat) heu de treballar aquestes qüestions:

a) IDENTIFICAR LES ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES O DE RELATIU (amb funció de CN).

b) IDENTIFICAR EL RELATIU DE CADA ORACIÓ I EL SEU ANTECEDENT.

c) IDENTIFICAR LA FUNCIÓ SINTÀCTICA DEL RELATIU EN L'ORACIÓ SUBORDINADA (o siga, en l'oració de relatiu).

EXEMPLE: "que obrirà un futur molt diferent de l'actual" (ORACIÓ...)

Que: RELATIU i CRUÏLLA (ANTECEDENT)

QUE: funció de SUBJECTE en l'oració de relatiu.

Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

Ací teniu el punt núm. 5 del comentari de text (apartat 1)

Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

En aquest enllaç els podreu trobar.

PD: Extret de: http://comentaridetext2nbat.blogspot.com.es/

.

diumenge, 19 de gener del 2014

LES VEUS DEL DISCURS

Ací teniu el punt 6 (LES VEUS DEL DISCURS) de l'apartat A del comentari de text:

La polifonia es defineix com el conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa.Per a descobrir aquest conjunt de veus convé que distingim entre la realitat externa al text i la realitat discursiva.
  1. A la realitat externa  hi ha:
  • L'autor/-a real del text: és la persona real que ha escrit el text (l'emissor).
  • El lector/-a real que llig el text (el receptor)
  • L'autor model o la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del text.
  • El lector model, és a dir, el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor quan el construeix.
    2. A la realitat discursiva trobem:
  • El locutor, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textos narratius, de la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i en tercera persona o primera del plural, en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.
  • L'al·locutari, quan el locutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vosté o de vós. Pot aparéixer o no.
  • L'enunciador o enunciadors, són els personatges diferents del locutor que prenen veu pròpia en el text.
La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments:
  1. El discurs reportat:
  • Estil directe: la veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text d'una manera literal sense cap modificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de dicció: direxplicarpreguntar...Per exemple:"No hi renunciaré de cap manera!", va exclamar.
  • Estil indirecte: la veu de l'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les adaptacions necessàries. Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria.
  • Estil indirecte lliure: la veu de l'enunciador apareix en el text inserida en el discurs del locutor, que li cedeix la paraula indirectament sense cap marca gràfica ni cap verb de dicció. Per exemple: Volia que els quedara ben clar: no hi renunciaria de cap manera.
     2. La intertextualitat, o incorporació de textos d'altres autors. És un recurs molt habitual en els textos formals, sobretot de l'àmbit acadèmic, però també es produeix a escala informal quan reproduïm una citació, un refrany, una cançó...
Quan es produeix la polifonia, la subjectivitat de l'emissor pot manifestar-se pel fet que adopta el punt de vista d'un determinat personatge o enunciador. En aquest cas, diem que l'emissor manifesta empatia envers l'enunciador en qüestió, és a dir, es posa en el seu lloc i s'identifica amb la seua manera de pensar, de sentir o d'actuar.

(Informació extreta dels llibres de text de 2n de Batxillerat de les editorials Marfil i de Bromera) I extret de: http://comentaridetext2nbat.blogspot.com.es/

PROVA DE VERBS I DE SINONÍMIA I ANTONÍMIA

Si no per a aquesta avaluació, només començar la tercera hem de fer una prova sobre VERBS (TEMPS VERBSLS) i sobre SINONÍMIA i ANTONÍMIA.

I HEM DE TREBALLAR LA SOCIOLINGUÍSTICA (per a la qual cosa seguirem el plantejament del conmpany Pep Alandete). Ací us afig una mena d'esquema:

SEGONA AVALUACIÓ:
k) Exercicis del tema 11. Sociolingüística
2. Pàg. 150
3. Pàg. 151
4. Pàg. 152
6. Pàg. 153
Pàg. 155. Del text de Rafael L. Ninyoles, defineix (amb ajut del diccionari si cal) els mots següents: superflu, menades, antagonisme, subjacent, jeràrquica.
12. Pàg. 156
14. Pàg. 157
19. Pàg. 158
21. Pàg. 159
23. Pàg. 160
34. Pàg. 162
37. Pàg. 163
42. Pàg. 164
51. Pàg. 165
54. Pàg. 166
58. Pàg. 167
64. Pàg. 168
l) Consulta l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i indica on es parla de l'oficialitat de llengües i què s'hi diu.
En el mateix text jurídic indica quina institució normativa s'estableix per al valencià.

Textos per a comentar la història sociolingüística d'Europa
La cristal·lització de les llengües romàniques
Gif sobre la formació de les llengües peninsulars

TREBALL SOBRE EL LLIBRE DE LECTURA D'AQUESTA SEGONA AVALUACIÓ

Com sabeu el llibre podrà ser avaluat ORALMENT. Si s'opta per aquesta opció s'ha de fer aquest treball:

FITXA DE LECTURA DE LLIBRES (voluntaris o per a fer-ne prova oral)

FITXA  DE  LECTURA

NOM I COGNOMS:

CURS I GRUP:

DATA (AVALUACIÓ):


1.     Fitxa tècnica del llibre:
Autor: _____________________________                                   

Títol: ________________________________________________                                
Traductor/a: _______________________                     
Col.lecció: _________________________
Editorial: __________________________
Lloc d’edició: _______________________
Any d’edició: ___________
Pàgines: __________

2.     Tema (Escriu, en una paraula o frase curta, el tema del llibre).

4.     Resum del capítol 9 L'arbre de les llengües.

5.     Què entén l'autor per cohesió lingüística?. I tu?

6.     El llenguatge ens fa humans? Justifica la resposta.

7.     Afig un text d'opinió a favor o en contra del que manté l'autor. Justifica la resposta, és a dir, per quin motiu o motius creus que el text aportat està a favor o en contra del que diu l'autor.

8.     Opinió personal (Valoració del llibre llegit tant pel que fa als aspectes positius com negatius. Dóna tres raons  per recomanar o no la lectura d’aquest llibre a altres  lectors).

PD: A continuació us deixe l'enllaç del meu company de Departament, Pep Alandete, per tal de preparar aquesta prova. Per si us pot ajudar en alguna cosa. L'enllaç és aquest.

dilluns, 13 de gener del 2014

Faetó i Faetont

Sobre aquest mot:

faetó

► Part. sil.:partició sil·làbicafa_e_tó
mmasculíTRANSP TRANSPORTSCotxe de caixa rectangular per a sis o vuit persones, amb els seients disposats lateralment i amb l'entrada per la part posterior de la caixa.

  • faetó

    faetón (es), phaeton (en)

    Cotxe de caixa rectangular per a sis o vuit persones, amb els seients disposats lateralment i amb l’entrada per la part posterior de la caixa.
    Font: Gran Enciclopèdia Catalana

    cotxe

    coche (es), coach, car, (en)

    Carruatge de dues o quatre rodes destinat, preferentment, al transport de passatgers.
    ...quatre; normalment no tenen pescant (només el cab en porta al darrere). Els de quatre rodes són la berlina (de passeig, amb dos o quatre seients), el birlotxo (de transport per ciutat, amb quatre seients), el brec (de luxe, amb nou seients), la carretel·la (de passeig, amb dos o quatre seients), la diligència (de transport per carretera, amb una vintena de seients), el faetó (de passeig i de...
    Font: Gran Enciclopèdia Catalana
i a més té aquest valor:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Faetont